Barcelona, Barcelona, Barcelona

Barcelona, Barcelona, Barcelona.
Surt el nostre tren des d'una estació meridiana.
A les teves entranyes hi duus la filmografia
d'un sol grafiti fet de moltes mans:
ets tu Barcelona ciutat de molts germans!
Hi ha un negre dormint i una mora amb posat de verge
asseguts al meu davant.
És un somni sense esclarir tot aquest viatge matutí:
ets bruta i ombrívola, i hi ha un cuc que et travessa
i t'hi va deixant excrements
―diria un nen que mirava per la finestra.
Però segueix essent un somni sense esclarir
aquest viatge de matí.
El noi bru ara obre els ulls ―fars sortits d'un somni―:
l'estació d'arribada ja és aquí.
Tancaré jo els meus i miraré d'esclarir:
Barcelona, Barcelona, Barcelona,
fins i tot quan et somio em voltes molt endins...
et duc a les meves entranyes on ets fosca i misteriosa,
―sempre màgica als ulls del meu infant.
Forçosament tu em transportes i jo et duc sempre amb mi.
Obriré els ulls per última vegada
i l'estació d'arribada ja serà aquí.
Baixarem a l'andana per tocar de peus en terra:
tots dos sants per una vegada,
tots dos germans aquest matí.