Cercador
El perfum gris del teu silenci
Un relat de: Damra- Compartir:
El perfum gris del teu silenci
entela l'ànima meva,
caos,
a glopades m'empasso el jorn faust.
Els ulls clucs. L'oneig del teu esguard
esmicola la quietud. Inexorablement,
un somriure apocat cus les tardes.
La fressa de l'aigua vesteix
els dies. Un rampell, la meva vèrbola
et despulla.
El sol regalima i s'escola
entre els teus dits gèlids, a mi
la penombra em fa moixaines.
Un dia la poruga tendresa cargolarà
les nostres ànimes, i oblidaran
l'arrossegar-se per inhòspites i
tortuoses
dreceres
Es fondran, furtives, guaitant
una serena llacuna.
Comentaris
-
Segueix amb el que t'he dit al primer comentari[Ofensiu]Josep Bonnín Segura | 23-02-2005 | Valoració: 9
Tens unes imatges precioses i estic totalment d'acord amb el comentari que t'ha fet barbablava.
Queden poques coses a dir, simplement animar-te a que segueixis i a que t'atreveixis amb altres temàtiques, que no sé si ja ho has fet. De moment unicament hem pogut gaudir de dos poemes teus.
Espero nous poemes teus
Gràcies per la teva sensibilitat.
Una aferrada
Josep -
Xapó![Ofensiu]BARBABLAVA | 19-06-2004 | Valoració: 9
Mola el teu poema. Utilitzes un llenguatge molt líric i unes imatges originals i suaus. T'ho has currat!
També mola el tema del futur desitjat que ha d'arribar, en trencar el tel d'espines, el camí funest i difícil. Romàntic!
Crec que d'alguna manera, tots els artistes per apocats que siguem, busquem un triomf sobrehumà, però som conscients que ens costarà... (si no ja no tindria res d'excepcional).
Continua escrivint! Posaria la mà al foc que cada un dels teus poemes mereix un comentari.