El peix que ens il·lumina

Un relat de: Miquel Bohigas Costabella

Primera imaginació

Imagina't una dona jove a la vora del mar, passejant feliç amb el seu gos.

Ara, llegeix aquests versos amb veu profunda i solemne, pausadament:

     Les teves passes silencioses
     El perfum dels teus records
     La joia d'un futur planer
     El paisatge de la teva vida
     La frescor del vent a la cara
     L'amistat que res no marceix

Sí! Ho has endevinat, és un anunci de menjar per a gossos!




Segona imaginació

Imagina't una carretera deserta. Un cotxe esportiu s'apropa a tota pastilla, aixecant una polseguera enorme. La polseguera esdevé un núvol. En uns instants, el núvol s'esvaeix i veus una casa impressionant amb l'esportiu davant la porta.

T'acostes lentament al cotxe i al seient del costat del xofer hi pots veure un volum de l'obra completa de Marc Freixes, al costat d'una bossa de patates fregides, d'una marca reconeguda.

Darrera teu, sents una veu persuasora que insinua: "Els triomfadors també llegeixen poesia".

Sí! Ho has endevinat, és un anunci de patates CataCrecs, les patates catalanes!




Tercera imaginació

Imagina't una parella a la cuina del què podria ser casa seva. L'home, que està d'esquenes, porta un davantal i està pelant unes cebes. La dona, recolzada al pedrís, està llegint un llibre de tapes vermelles.

-I ara, què he de fer? Li pregunta ell. Ella no respon. -Dic, que què he de fer, ara? Insisteix l'home. Però de nou, només obté el silenci per resposta.

Al cap d'uns instants, la dona, tanca el llibre. Aixeca el cap, i mirant amb voluptuositat l'home, es passa amb suavitat la llengua pels llavis. Engrescada,comença a treure's la roba. L'home, sorprès, s'eixuga les llàgrimes -les cebes, ja se sap!- i torna a insistir, amb veu tremolosa - I ara, què faig?.

La dona, ja despullada del tot, li contesta amb veu sensual: -Treu-te el davantal!

Això, tan podria servir per a un anunci dels preservatius "Benendins", com per a una nova col·lecció de llibres de poesia eròtica. O per a la nova pizza Vaticana, sempre i quan els protagonistes estiguessin casats, és clar!

Nota de l'autor: M'havia descuidat de dir que l'home només portava el davantal.

Comentaris

  • Ariadna Garrido | 24-05-2009 | Valoració: 10

    És el primer relat teu que llegisc, la veritat és que és genial!Crees l'atmòsfera apropiada per a la imaginació del lector i l'humor que desprén... m'encanta!El ritme, la complicitat, graciós de veres!

    Et seguiré la pista, de mi no t'escapes eh?jeje

    Besets,

    Amira

  • M'ha fet molta gràcia[Ofensiu]
    lorien | 25-01-2005 | Valoració: 9

    Hola Miquel, tens un nom... bé deixem-ho per una altra estona, bé és un relat molt bo, molt graciós, fas que fem el que tu vols, realment vas llegint i et vas imaginant la dona, el gos, el cotxe, les cebes,...

    El tros que m'ha agradat més ha estat el tercer, ja que entres a la polèmica del Vaticà, jo diria més, el llibre vermell és la biblia...

    Bé em despedeixo que haig d'anar a fer el sopar, encara que si em trobo el xicot a la cuina amb el davantal...
    em posaré a llegir.

    Bé fins aviat i un petó

    Elena

  • Anem fent[Ofensiu]
    Biel Martí | 23-01-2005 | Valoració: 8

    Anem fent amb els teus mini-relats o anuncis per paraules, que desperten un somriure inevitable a qui els llegeix (de gel s'hauria de ser per no somriure) i, encara que penso com un comentarista anterior, que de més brillants te n'he vist, la teva línia es dibuixa inconfusible entre els relataires d'aquesta web...

  • Molt bo![Ofensiu]
    Josep Clínez | 22-01-2005 | Valoració: 10

    El que no acabo d'entendre és el títol. Quin peix il·luiman, exactament?????? Va, que més dóna. És el teu primer...relat?? que llegeixo i, per el que he pogut veure, tens un gran sentit de l'humor, i això és bo. Et brindo un 10 perquè crec que, tot i no coneixent-te, te'l mereixes.

    A10 i molta joia!!!

  • Hi!!![Ofensiu]
    Linkinpark | 21-01-2005 | Valoració: 9

    Molt bé, pot ser no fa tant a gràcia com molts teus, però també és molt bo. A veure quan surto jo!!!!! un el perdix, ara el Marc Freixas i jo q!!!! no és broma jo no necessito res! tan sols 74 comentaris més!!! Però no em faig ilusions.

    Q VAGI BE!!!

  • El miquel que m'il·lumina[Ofensiu]
    Marc Freixas | 21-01-2005

    Ets increïble!!

    Aquest és un relat autèntic, marca registrada de casamiquel...

    i és que m'has deixat una mica foradejoc ( amb el bon sentit de la paraula "foradejoc" ) perquè no m'esperava per res del món que perdessis el temps per dedicar-me un relat,
    però ja veig que si, que també ets capaç d'això.

    Mil gràcies!! de debo.I és que ja no sé què més afegir-hi.

    Només una altra cosa :

    ja saps que jo sempre valoro els relats, però prefereixo que aquest sigui més especial que qualsevol altre, perquè aquest per mi va molt més enllà del 10 ( que això és un deu eh!!! ) i per tan, aquest serà un relat que conviurà eternament en el meu jo, i serà el relat dEL MIQUEL QUE M'IL·LUMINA.

    GRÀCIES COMPANY!! EL GUARDARÉ BEN ENDINS DEL MEU COR.

    UNA FORTA ABRAÇADA!!!!!!!!!

Valoració mitja: 9.2

l´Autor

Foto de perfil de Miquel Bohigas Costabella

Miquel Bohigas Costabella

92 Relats

336 Comentaris

192699 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Sóc qui sóc i quan vull, faig el què puc i el què no vull, no ho faig, si puc. A mitjans del 2004, quan vaig descobrir RC, em vaig posar a escriure i, durant uns anys, hi vaig ser força habitual. Després em vaig ficar al món de la fotografia i, darrerament al del teatre, on participo amb el grup IncreiXendo.

La meva pàgina web: miquelbohigas.com També penjo fotos a flickr.

Per si t'interessa, visc a la Vall de Llémena.


Els meus Relataires:



Envia'm un e-mail, si et sembla