EL PASSAT NO ES POT CANVIAR

Un relat de: Antonio Mora Vergés
 El Frederic recordava molt bé l’època en que els grisos entraven als autobusos
, que aleshores tenien cobrador i xofer, 
per la porta del xofer.

No li queien bé, ni ells, ni les seves famílies, que gaudien de més i
millors recursos que la resta dels ciutadans.

Tampoc, i pel mateix motiu, li agradaven els membres de la Benemèrita.

D’aquests darrers però, concretament d’una parella, en va desenvolupar un
odi terrible, en ocasió d’una pallissa que li donaven a un dels seus amics – li
direm Tomàs - , al que trobaven collint fruites en un hort de Sant Quirze del
Vallès.

Els anys es va anar succeint, el seu amic, no es va poder recuperar mai , i
coixejava de forma manifesta, malgrat això, va aconseguir no viure amargat, i
acabaria casant-se i formant una família. 
El Frederic però, només pensava en venjar-se d’aquella parella, i els
anava seguint en les seves destinacions, cercant l’ocasió per a fer-ho.

Els dos van passar a segona activitat, i feien de guàrdies d’una extensa
propietat.

Finalment es van jubilar i es quedaven a viure a Sant Quirze del Vallès.

El Frederic, va tenir un anys de molta activitat, havia acabat la carrera
de dret, i exercia com advocat d’Ofici. Va tenir ocasió de comprovar com
malgrat els canvis legals, els encarregats d’aplicar la llei, continuaven
essent els mateixos,  la lletra de la
llei deia una cosa, i costava Déu i ajuda, fer-ho complir, aviat el van
assenyalar, com un “rojo”.

Quasi no li quedava cap cabell blanc al cap, quan va decidir, reprendre la
seva venjança.

Un dels membres de la parella estava en una residència, i l’altre amb força
limitacions físiques, vivia amb una de les seves filles.

Als voltants de nadal, li explicaven que ambdós patien malalties severes.

El Frederic va entendre que s’estava complint allò que es recull a la Carta
als Romans , "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el
Senyor." , atenen a la recomanació que deia , No us prengueu la justícia
per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps.

La vida del Frederic havia estat una lluita – en solitari  - contra la injustícia, i ja a les portes de
la jubilació, s’adonava que la seva havia estat una lluita força estèril.

Únicament el consol de l’amistat amb el Tomàs i la seva família, i molt
concretament la del seu fillol Frederic, atenuaven la seva decepció infinita.

El Senyor s’havia encarregat d’aquella parella, els malfactors però, dóna
la sensació que continuen guanyant, oi?.

El passat no es pot canviar.

 

 

Comentaris

  • És així. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 30-11-2021 | Valoració: 10

    Portes raó, amb aquesta història, perquè és així. El passat, quan ja toca avançar al futur, ja no es pot canviar.
    Una història molt original, que dona per a pensar i amb molt bona narrativa.
    Salutacions.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6514 Relats

722 Comentaris

4826230 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com

Últims relats de l'autor