El pas del poeta

Un relat de: Marc Freixas

els cabells llargs, castanys
enfilen el camí fàcil
cap a la veu dolça, operística
de l'infant que canta solemnement i clar

i la porta mig tancada, trista
ara s'obre a poc a poc
amb una mà abraçada a molts ulls
que miren, bocabadats, com torna la sort de la música
cap a la veu dolça, operística
de l'infant que canta solemnement i clar

la mirada madura, seria i compromesa
contrasta amb la soledat perduda dels primers anys,
i torna a recuperar l'essència del primer amor
banyat en el record que primer no era i ara ja és


el pas del poeta
no és un pas errat...

el pas del poeta
és com una mà abraçada a molts ulls,
és com la música que torna a la veu dolça, operística

el pas del poeta
és com l'infant que canta solemnement i clar,
que després amb els cabells llargs, castanys
adquireix la maduresa per apaivagar la tremolor de la duresa
de les últimes hores de llum de les nostres vides

el pas del poeta
no coneix a la foscor com una fi de trajecte de vida,
però coneix la llum
i la traspassa totes les vegades que vol...

sap que amb els ulls
no hi ha diferències

Comentaris

  • Prismàtic[Ofensiu]
    angie | 02-05-2006

    El poeta ho veu tot gairebé distorsionat als ulls de la resta, és com un prisma que deixa passar la llum blanca i la fracciona en els set colors...
    M'ha agradat aquest pas evolutiu, aquests fragments de vida que duen nom de poesia.

    angie

  • l'evolució del poeta...[Ofensiu]
    ROSASP | 18-04-2006

    Ostres, Marc! Ja fa dies que et torno a llegir; sempre em deixes les parpelles amarades de sensacions i un somriure tendre dibuixat als llavis.
    Però aquest poema és l'extracte de la visió del poeta que creix contínuament entre tot allò que reflecteix en forma de versos.
    Aquesta llum que descrius és la que cerquem en cada petit detall, en cada instant fugisser, en cada mirada.
    Traspassar aquesta llum, malgrat saber-se molts cops entre tenebres, és aquella recerca que no mort mai...

    Una forma de veure i sentir la vida, en permanent evolució; crec que compartim aquest encanteri en un indret perdut del cor.

    L'altre dia vaig llegir que t'havien demanat la col·laboració amb teus poemes per dos projectes diferents. No saps com me'n alegro!

    Una abraçada molt gran!





  • impactant[Ofensiu]
    lilium | 18-04-2006 | Valoració: 10

    Realment impactant, l'he llegit varies vegades, m'agrada i em recorda tan a la vida d'un poeta, el pas del temps, el record, la infància, la vellesa, la poesia,... realment ets un gran poeta i cada dia regales nous versos, noves paraules, noves poesies que impacten. Veritablement escrius molt bé. Et segueixo i et seguiré llegint la resta de les nostres vides, durant el pas del poeta, el pas del lector, el pas de l'escriptor, el pas del temps, el pas de la vida, el pas del record,...

    Una abraçada ben forta!!

    LILIUM

  • Molt maco Marc[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 17-04-2006 | Valoració: 10

    Hola Marc, el teu poema m'ha agradat. Té una musicalitat i una cadència reflexiva.
    Mentre el llegia, m'imaginava caminant una senda plena d'arbres esponerosos, sense cap tipus de pressa; gaudint de cada passa que anava donant i que al mateix temps formava un tot amb el que anava vivint.
    Un poema per rellegir moltes vegades, sense cap pressa, gaudint-lo paraula a paraula, vers a vers.
    És un cant a l'adquisició d'una nova consciència:
    "adquireix la maduresa per apaivagar la tremolor de la duresa
    de les últimes hores de llum de les nostres vides"
    Per acabar deixant clar que el poeta hi ha arribat a aquesta llum que per a ell és el primer i únic medi per poder anar fent el camí i que: però coneix la llum
    i la traspassa totes les vegades que vol..."
    I al mateix temps aquest sentiment ens iguala a tots els que recerquem, tancant amb aquest vers:" sap que amb els ulls
    no hi ha diferències".
    Mola maco Marc, sent que has descrit d'una forma exquisida el que representa la poesia i el poeta.
    Una forta aferrada pel coll
    Josep

  • ^ coneix la llum ^[Ofensiu]
    kispar fidu | 17-04-2006

    El pas del poeta: d'una persona que va avançant i creixent pel seu camí i els trencalls que tria i destria; que expressa tot allò que va veient al seu pas; primer amb ulls juvenils i curts cabells caient sobre el seu rostre, més tard amb ulls experimentats i amb més sabiesa, retratant el què veu al seu voltant.

    El pas del poeta, que reflecteix allò que veu i ho interpreta com un músic amb les seves peces o un artista amb les arts.

    Jo trobo que està prou bé! Primer hi descrius el creixement de l'autor en si, com evoluciona; i més tard barreges aquest creixement amb el seu pas com a poeta.

    que vagi bé,
    ens veiem,
    Gemm@

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820675 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.