El neolerrouxsisme

A les primeres décadas del segle XX a Catalunya i Espanya va tenir gran força un corrent polític caracteritzada pel seu populisme i pels seus discursos incendiaris i pel seu fort caire anti-catalanista. Aquest corrent no és altre que el lerrouxisme. Iniciat per Alejandro Lerroux, lider del Partit Radical, el lerrouxisme va tenir gran predicament entre la classe obrera, en ocasions no nascuda a Catalunya, que identificava el nacionalisme de la Lliga i dels burgessos catalans com el seu enemic.

Amb uns discursos demagògics i presumptament revolucionaris Lerroux va fomentar l'anti-clericalisme amb frases tan salvatges com "Elevemos a las monjas a la categoria de madres", però després, en moments de revolta obrera, va traïr i abandonar els obrers, com es va produir durant els aconteixements de la coneguda com la Setmana Tràgica.

D'altra banda, com deiem al principi, Lerroux va basar també el seu programa en l'anti-catalanisme, fomentant l'enfrontament entre catalans autoctons i nouvinguts.

¿Què va ser del lerrouxisme després de la desaparició de Lerroux? Gairebé un segle més tard l'ombra de Lerroux torna a planar, disfressada ara d'intel·lectualitat. Els neo-lerrouxistes actuals no són altres que la colla del Boadella i de la resta de Ciudadanos.

Incendiaris, anticatalans i demagogs, els neolerrouxistes busquen vots aprofitant-se de l'imatge distorsionada que les grans cadenes donen del nostre país, entre una classe treballadora que, gracies a Franco i al post-franquisme que molts encara volen anomenar democràcia, mai s'ha pogut integrar a la nostra cultura amb normalitat.

Però qui ha pagat aquest partit? Qui ha permés que un partit desconegut faci una campanya comparable a la dels cinc grans partits de la política del nostre país? Qui ha permès que en tan poc temps es trobi al Parlament? Doncs, evidentment no es tracta d'un partit nascut de la base, d'algun ghetto del cinturó de Barcelona, sinó que és un partit pagat desde adalt, per intel·lecctuals i empresaris que creuen perillar els seus negocis a Espanya per la seva condició de Catalans. A Pedralbes paguen i als barris treballadors voten.

Però deixant a banda "el problema catalán" (com dirien a Madrid) que conté el seu ideari polític? Res, simple demagògia. Supossadament situats a l'esquerra afirmen diferenciar-se del PP simplement pel fet de voler una educació laica. Curiosament amb això tornen a coincidir amb l'emperador del Paral·lel.

Parlen dels costos de les seleccions catalanes, que analitzats amb deteniment un pot comprovar que aquests són ínfims i ridiculs en comparació amb els presupostos del país, però per què no parlen de les autopistes que a Catalunya es segueixen pagant com a fet diferencial d'Espanya?

Tornant a l'història. Per no repetir dues vegades els mateixos errors cal recordar el final polític de Lerroux, l'emperador del Paral.lel, l'agitador del poble contra l'església. Lerroux va acabar els seus dies de bracet de Francisco Franco.