El món del teatre a casa

Un relat de: Peppare
L’activitat associativa els anys 1930 era molt intensa al nostre país. Hi havia entitats que desenvolupaven activitats en espais propis o en centres cívics. Al meu barri hi havia el centre cívic l’Aliança del Poble Nou, on l’avi i altres familiars representaven obres de teatre i cantaven en corals. Allà van coincidir amb en Roc Boronat, precursor de l’ONCE i amb el gran Enric Borràs. L’àvia tenia un tarannà molt diferent de l’avi, ja que era molt religiosa i de les músiques i del teatre, no en volia ni sentir-ne parlar.

La mare era semblant al seu pare, també una dona de teatre i de la gresca. Cosina germana de la Mari Santpere heretà els gens de teatre i la comèdia i crec que una part de la meva ximpleria és per aquesta herència genètica. El dia del casament dels pares, segons em van explicar, va ser un esdeveniment còmic inigualable, digne de constar als annals de la història còmica de Catalunya. Imagineu-vos en Josep Santpere, la Mari, l’Enric Borràs i la meva mare, contents després d’haver fet un vermutet xerrant sobre bestieses. Tothom es trencava de riure. Malauradament les notícies que tinc de l’esdeveniment no són de primera mà, ja que no van esperar el meu naixement.

Comentaris

  • Molt entranyable[Ofensiu]
    Montse Andrés | 21-06-2016 | Valoració: 10

    Ha estat una delícia llegir-lo.

  • Aquell Poblenou[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-06-2016 | Valoració: 10

    T'escric aquest comentari des del carrer Ramon Turró, a cinquanta metres del teatre Casino l'Aliança del Poblenou i m'hagués agradat molt constatar aquella associativitat dels anys 30. Realment la teva família és molt teatrera! Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: