El miratge verd

L'estiu és l'època més propicia per observar miratges; aquest fenomen està causat per la refracció dels raigs de llum a través de capes d'aire a diferent temperatura, això ens provoca una il·lusió òptica de la que tothom en te almenys una experiència. Qui no recorda haver vist imaginaris tolls d'aigua escampats per les carreteres en hores de màxima insolació ?

El responsable d'Habitatge i Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, plenament conscient que no farà cap actuació rellevant en matèria d'Habitatge -necessitat bàsica i fonamental per a la ciutadania, que sent la qüestió com un problema real-, anticipant-se a les critiques ens prepara hàbilment un miratge que previsiblement ens ocuparà una bona part de l'estiu; la reducció de la velocitat màxima en un àrea de la connurbació barcelonina a 80 quilometres ! . Segons la seva explicació amb aquesta mesura millorarem tant la qualitat de l'aire, que Barcelona serà coneguda com la Ciutat Balneari, i vindran turistes de tot el món a tractar-se de les seves afeccions pulmonars.

Hi ha força mesures a prendre, amb efectivitat real sobre la reducció del nombre de desplaçaments i per tant també de la contaminació derivada del trànsit. No confio gens en la seva aplicació des d'un Partit que - ara - s'autoqualifica com a Verd , Català i Progressista , però malgrat això a la vostra consideració i a la del Conseller en qüestió les deixo exposades :

Reduir el nombre de moviments de trànsit, intentant racionalitzar els desplaçaments - cosa senzilla i sense despeses - , demanant a les empreses que tenen centres de treball en places diverses, que col·laborin a aquest fi, o que presentin amb l'assentiment dels productors afectats una explicació raonada del perquè persones de Barcelona treballen a Terrassa, i persones d'aquesta Ciutat a la capital; o de Badalona al Prat de Llobregat; o de Molins de Rei a Sant Adrià del Besòs, o... en coses així consisteix aquella política que sempre tenen a la boca ; la conciliació de la vida laboral i familiar.

Ampliar per als qui tenen la necessitat de desplaçar-se la flexibilitat horària; enlloc de començar a les 8,00 al mati , que ho puguin fer entre les 7,00 i les 10,00 , i al ensems que les sortides a la tarda/vespre siguin entres les 16,00 i les 19:00. Aquesta mesura com l'anterior demana únicament capacitat de convicció, intel·ligència i honestedat política.

Optimitzar els recursos públics de transport de viatgers ; és a dir : augmentar les freqüències de pas d'autobusos en aquelles poblacions que tenen únicament aquest servei en els horaris de flexibilitat horària, i de metros i trens en aquelles - afortunades - que amb els diners de tots , disposen d'aquest mitjans excepcionals.

Replantejar-se totes les concessions de transport públic, que hauran d'assegurar - almenys en els horaris de flexibilitat horària - un servei efectiu de transport als polígons i zones industrials dels país. Aquelles empreses que no donin aquest servei perdran la concessió de forma automàtica.

Quan comenci l'aplicació d'aquestes en suggerirem d'altres, però de moment, potser que fem realitat allò de menjar poc i pair bé, oi?

© Antonio Mora Vergés