El Miracle de la "Conceptualització" i la puta que va parir a en Berenguer

Jo soc, resumint, un estudiant moderat en notes, però que s'ho va treient tot amb certa regularitat i que mostra força passió i interés per la carrera que fa.

En Berenguer és una altra cosa. És l'esgraó perdut entre les amebes, les hemorroides, i els humans. Això sí, molt cool i awesome.

En Berenguer i jo tenim una cosa en comú. Que un professor va decidir que haviem de fer un treball junts per aprovar l'assignatura... la puta mare que el va parir.

Inici del meu particular Via Crucis

Primera trobada romàntica a la biblioteca:

Bé, algun dia haviem de quedar. Jo prefería que no fos mai, ja que els treballs en grup són un invent del dimoni. Tot i això vam quedar i tal i qual per començar a fer el treball. A la biblioteca, com tothom en general.

Va arribar només mitja hora tard. "No passa rés, tranquil", "Ja tenia coses a fer" vaig dir... bé, encara no el coneixia bé, i no em semblava bé que patís els meus atacs sociopàtics així, de cop i volta.

Fins aquí tot relativament bé. No em va dir més que monosil·labs, cosa que en aquell moment em va preocupar. Tot es va espatllar quan va decidir allargar les frases.

Llavors va ser quan el geni tot-poderós diu:

(Berenguer): Hem d'aconseguir conceptualitzar un projecte en un marc de treball que s'adapti a les exigències i els requeriments que ens ha comentat el professor.

Primer directe al meu colló esquerre. En general accepto demagogia en molts aspectes de la vida, però normalment aquesta demagogia m'arriba en dosis televisives o per El País. Una dosis en viu, amb aires de suficiència, i amb 30 minuts de retard acumulat normalment no se'm posa bé.

Anem per parts

1) Tu no estas "conceptualitzant un projecte", Estàs "fent un treball"
2) El marc de treball és diu Word, no marc de treball
3) El Professor no ens "ha comentat" res, ens ho ha ordenat despòticament

A veure, ja se que quan comences a fer un treball es dieun moltes parides i es divaga molt. Ja ho sé. Soc un ésser social, o que ho intenta, i per això vaig ser educat en la resposta, tot i que la seva deficiència mental era cada vegada més evident.

(Jo): Home, no t'acabo d'entendre, però suposo que vols dir que fem el treball tal i com ens l'ha manat el professor.

Vaig ser molt educat.

(Berenguer): Ostres, a veure. No és el mateix conceptualitzar un projecte, que fer un treball. Existeix una matització.

Vaig veure la llum. Aquell tiu era subnormal dels profundíssims. Vaig ser incapaç de contestar res... i incapaç també de veure la "matització". Exteriorment se'm va quedar el que habitualment se'n diu " cara de gilipolles".

(Berenguer):Ostres, et veig lentet.. això costarà. Tu no pateixis que jo m'encarregare que tot surti de puta mare. Jo m'encarrego de conceptualitzar i tu t'encarregues de la part tècnica.

Espera, para. Masses cops de puny al fetge de cop. Primer; estic patint molt perque arrencar els ulls a una ameba amb potes, tot i que sigui un acte de justícia, és un del·licte. Segon; això de passar d'estudiant inbecilitzat (addicte a les acadèmies de reforç) a "Conceptual Designer", així de cop, fent servir el meu fetge i part de l'ego de poltre, això, no em mola gaire. Tercer; al pas que vas la part tècnica te la farà l'esperit sant... i el lentet va ser el teu pare al no fer-se una vasectomia abans de fotre-se-la a la teu mare.

Aquí jo ja era tot odi. La meva futura úlcera d'estomac va acabar d'eliminar les poque bones formes que em poguessin quedar.

(Jo): A veure noi, no és per res, però això mi em sona a que jo faig la feina i tu t'ho mires.

(Berenguer): Collons tiu, que borde que ets. Sàpigues que la " "Conceptualització" a la hora de fer projectes (Treballs!! Treballs!!) és una tasca molt important i complicada. Totes les "guies professionals per l'edició de projectes acadèmics" parlen de la importància de la "conceptualització"

Algu ha sentit a parlar mai d'una " Guia professional per l'edició de projectes acadèmics?". Jo crec que fins que no no es legalitzi el LSD no arribarà el gran dia.

(Berenguer): Tiu, has de llegir més. Informar-te de noves maneres de fer. Els treballs tradicionals s'han acabat. Has de mostrar més capacitat d'innovació.

El colló esquerre va explotar...

Sàpigues que moriràs a les meves mans fill de puta, però abans faré que un gos salvatge amb tifus t'arrenqui els mugrons a queixalades.

(Jo): A veure geni de la conceptualització. Que et sembla si jo conceptualitzo i tu fas el treball tècnic?

(Berenguer): No home, no. Tothom sap que ets una mica friki i que això dels ordinadors t'agrada. La part tècnica la podries fer bé...

La podria fer bé... la podria fer bé... el meu colló dret va explotar.

(Berenguer): A més. amb la actitud que tens, no et veig conceptualitzant un projecte... collons, que m'hi jugo la nota!

S'hi juga la nota... jajaja... i també 32 peces dentals.

Aquí jo ja era tècnicament boig. Però la poca racionalitat que em quedava " va conceptualitzar" el fet que el millor que podia fer era marxar d'allà, a anar a parlar amb el professor, no, a exhigir que em deixés fer el treball sol si no si no volia rebre un alumne seu passat per una minipimer.

Sí, vaig fugir. I vaig afegir una altra persona al sac de persones non grates.

Jo, emprenyat, derrotat, indignat... amb les restes dels meus collons en una bossa del caprabo, vaig abandonar la biblioteca... a conceptualitzar el meu futur.