EL MILLOR DIA DE LA MEVA VIDA

Un relat de: ANNORUM
Nooo! Un altre gra! Quina punyeta, justament avui que he quedat per anar al cine amb les amigues. Ho tinc tot preparat, tot sota control, excepte els grans! La meva mare està encaparrada en que no m’ho toqui, que llavors queden marques. Les meves amigues, no paren d’enviar-me enllaços de remeis que treuen d’internet, sé que ho fan per ajudar-me, però sincerament, res funciona. Ja començo a pensar que tindré grans tota la vida. Se m’ajuntaran els grans i les arrugues. Segur! Amb la mala sort que tinc, seguríssim que sí! Jo no sé que més puc fer-hi, apart de tapar-me’l amb maquillatge i desitjar constantment que tingui un cop de sort i desaparegui ràpid. He de pensar a encendre l’espelma verda de la salut, perquè em rebaixi el gra de la punyeta.
En fi, després dels inútils regals de reis, he aconseguit que la meva àvia em dóni 20 euros per anar de rebaixes. M’he quedat sense dinar per arribar a temps perquè no em tanquin l’outlet. Ha valgut la pena. Amb els 20 euros n’he tingut just per comprar-me dos jerseis, dos samarretes i uns pantalons. De camí cap a casa, em poso els auriculars nous que em van portar els reis de les meves amigues. Sincerament, aquest ha estat el regal més encertat, comparant-ho amb la bufanda que m’ha comprat la mare, la colònia del pare, que per cert he de canviar. El barnús dels avis de casa i el rellotge daurat dels avis d’Esparraguera que és horrorós però aquest no el puc pas canviar, quin disgust els donaria!
En fi, mentre vaig cap a casa, repasso mentalment la roba de l’armari. Estic pensant en combinar el jersei rosa que m’he comprat amb els texans negres ajustats. I li envio un whatsapp a la Carla per si em pot deixar la seva bufanda negra, que m’hi quedarà geniaaal!!!
- Waapiii!!!! Q tal?
- Colta, m pts dxar l bufnda ngr x ui cine?
- Thx wapi! Muuuuaaa ;*
En 2 segons rebo contesta:
- Hi wapi! Of course ;*
Amb la música a tota canya, la roba nova, les ganes d’anar al cine estic emocionadíssima, crec que avui és el millor dia de la meva vida!!!
Ostres! Quasi m’oblido del gra de la punyeta!!! Quin fàstic de dia!!! Em vénen ganes de plorar, vull estar sola. Vaig corrents cap a casa a encendre l’espelma verda a veure si m’ajuda, perquè sinó avui es convertirà en el pitjor dia de la meva vida!!!

Comentaris

  • Quin fàstic el grà aquest![Ofensiu]
    David Gómez Simó | 20-01-2015

    Seguer que és parent d'algun dels que vaig tenir d'adolescent.

    Divertit i encertat. Realment aquests temes ens preocupen molt d'adolescents.

  • Bon relat i molt divertit[Ofensiu]
    Jana Cooper | 20-01-2015 | Valoració: 9

    ...que es llegeix d'una tirada. Ja fa molts anys que he passat per tot això però trobo que ho expliques molt bé. Enhorabona i ens llegim!
    Joana

l´Autor

Foto de perfil de ANNORUM

ANNORUM

4 Relats

5 Comentaris

3013 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Hola! Sóc l'Anna i el destí m'ha fet fer parada a Manresa, al cor de Catalunya.
Des de la finestra veig les muntanyes de Montserrat transformar-se cada dia.
Tinc dos fills i un marit que m'omplen no només el temps.
Tinc aficions que em guareixen i alliberen.
Tinc il.lusions que segur que em defineixen.
En tinc 37 i quasi a mig viatge, intento viure amb il.lusió, sense pretenció però al màxim d'amor i d'emoció.