El meu cel

Un relat de: Trevi

El meu cel

Saps? Avui he sommiat amb tu. T'he tornat a sentir tan aprop que he pogut sentir la teva olor, l'escalfor de les teves mans llaçant les meves, la tendresa i la passió dels teus llavis besant els meus….He tornat a sentir el batec dels nostres cors, he tornat a perdre'm en els teus ulls i de nou el món s'ha paralitzat. Hem retornat al nostre cel, on no hi havia ni temps ni espai, només nosaltres, només tu i jo. La brisa del teu amor m'ha tornat a acaronar la pell, exèrcits de papallones han invaït el meu cos i he tornat a sentir-te meu, a sentir-me teva. He sentit la teva veu i el teu alè, i he tornat a ser jo, m'he tornat a sentir lliure encadenada a tu, ha tornat la màgia, l'alegria, la serenor, la pau…… Han despertat milers de sensacions i sentiments adormits fa mil anys en un racó del meu cor.

Però la llum del sol ha donat pas a un nou dia i m'ha retornat a la realitat, i per uns segons m'he sentit feliç, fins que he mirat al meu voltant i la sol.litut i la quietut de la meva habitació m'ha recordat que simplement havia sigut un somni, que tu ja no hi ets, que vas deixar de creure en el nostre amor i m'he tornat a sentir buïda, petita, frágil... I ploro la teva absència esperant que el sol doni relleu a la lluna, per tornar al meu cel, on en silenci et tornaré a estimar.

T'espero al meu cel…

Comentaris

  • fosca | 20-06-2006

    Primerament vull felicitar-te per aquest relat; el sol títol m'ha encantat, la innocència, la presència del somni en tot moment fa que sigui brillant i ple de llum, després la tornada a la trista realitat, quan te n'adones que no el tens... m'ha passat tantes vegades!

    Segonament m'agradaria dir-te que el teu comentari m'ha alegrat el dia! m'has fet despertar un xic més! s'ha de viure i crec que sóc massa jove per enfonsar-me.

    Gràcies de debò!

    Besets

    Anna

  • Tots tenim un cel[Ofensiu]
    roda03 | 12-06-2006 | Valoració: 10

    Hola Trevi,
    El teu relat és ple d'una sinceritat immensa i sobretot d'honradesa i sensibilitat.
    Tots tenim un cel i tots tenim la força d'estimar. Moltes vegades he pensat amb el privilegi que els deus m'han donat i em donen de col.lecionar amors. Quan més comprendràs, més estimaràs. La vida és plena de princeses i de princeps, el secret està en la universalitat de l'amor. És ben cert que hi han amors més intensos que d'altres, però també és ben cert que quan més estimis serà quan més llibertat donaràs. No serveixen de res els retrets i no hi ha mai vencedors ni vençuts. La generositat sempre t'acostarà a l'amor i cadascú el temps li donarà més pau.
    Brindo per l'amistat,
    Roda03
    PD.Gràcies pel comentari

  • Benvingut/da a RC!!![Ofensiu]
    NitsdAbril | 03-05-2006

    Jo també! Les mirades, els silèncis, les paraules...els sentiments ens nodreixen l'ànima! (bona biografia).
    La nit ho torna tot més fàcil i màgic... malgrat tot, necessitem el sol perquè hi hagi vida. Tot i que, viure sota el domini de la Lluna seria fantàstic... ja falten menys hores per a retrobar-te amb el teu cel.

    una abraçada!

    Nitsd@bril.

l´Autor

Trevi

5 Relats

13 Comentaris

6154 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Crec en un món més senzill i feliç on les úniques armes siguin les paraules i les mirades.

Crec en l'amor profund i veritable, aquell que és tan intens, que una vegada apareix a la teva vida, tot i que la vida te'l tregui, la seva emprenta no la pot esborrar cap altre amor ni el temps, i queda gravat a l'ànima per sempre més.

M'agraden les converses tranquil.les a la llum de les espelmes, ja siguin amb paraules o en silenci amb les mirades.

Crec en l'amor i l'amistat, i tu?