Sssshhhhhh, no diguis res

Sshhhh..... et dic mentre et poso un dit als llavis, com tantes altres vegades. No diguis res, si us plau, dona'm la mà i confia en mi. Perdona per haver-me ficat al teu somni, però era la única manera de poder parlar-te. Tanca els ulls, comptarem fins a tres i anirem a aquella platja que tantes vegades haviem sommiat anar-hi. Has vist el cel? He convidat a tots els estels perque siguin testimonis una vegada més de tot el que et vull confessar. Sí, la lluna, la meva fidel confident de somnis i de nits de tormenta també ha vingut, ella ens il.lumina perque puguis veure que els meus ulls et volen parlar des del cor, amb aquella tendresa i pau amb la que parlavem fa molt de temps. Tanca els ulls i escolta la remor del mar. Recordes? Era una de les nostres cançons.

Dona'm la mà... és curiós, oi? Encara tremolo quan sento la teva mà sobre la meva. Ja casi no m'enrecordava d'aquesta sensació. Bufff! També han tornat les papallones a invair el meu cos... Bé, serà millor que et digui tot allò que et volia dir, abans que et temps ens faci de botxí i tinguis que retornar al món real.

Saps? Avui quan t'he trucat et volia explicar moltes coses, com feiem abans, però una vegada més la teva veu s'ha tornat freda, gèlida, quan has sentit que era jo. Sshhhh, et dic mentre torno a posar el meu dit sobre els teus llavis. No diguis allò que no vull sentir, no he vingut per fer-te cap retret. Volia dir-te que et continuo estimant com sempre, o potser més encara. Sí, jo també estic sorpresa després de tot el mal que m'has fet, després de totes les llàgrimes.... ja veus, després de l'huracà, de tota la tormenta, he vist que els ciments del meu amor estaven ben construits, els seus pilars eran ben ferms... Veus com no t'enganyava quan et deia que t'estimaria fins el mai? Fins i tot en això he sigut fidel a les promeses que et vaig fer. Fins fa poc pensava que havia perdut aquesta batalla, però estava equivocada, l'amor ha triomfat, el meu amor ha superat la catàstrofe, i m'agradaria que no et sentisis malament, no vull fer-te culpable per l'amor que et professo, vull que et sentis bé, en pau, lliure. Entenc que potser no em vas estimar com jo desitjava, potser el meu error va ser estimar-te massa, sense límits, però què puc fer amb tant d'amor? Per tu he plorat, per tu he volat, per tu he sigut millor persona, per tu he sigut lliure... es pot demanar més? Simplement donar-te les gràcies per tot això.

Et volia explicar les dificultats que hem tingut a casa aquests últims mesos, lo sola que em vaig sentir quan van hospitalitzar al meu avi, i que aquella tarda et vaig trucar perque necessitava sentir la teva veu que tanta pau em donava. No, no diguis que ho sents, potser ja és massa tard. Ja sé que no ho sabies, ni tan sols em vas agafar el telèfon quan necessitava explicar-t'ho.

Saps que ens hem tornar a reunir tota la colla de la universitat? Sí, també et vaig trucar. Volia explicar-t'ho mentre preniem algo, de com em vaig sentir amb la retrobada dels vells amics, de veure que tots havien format les seves famílies, els seus nens.... Ssshhhh, no cal que diguis "ho sento", ara ja no és el moment. Aquell dia em vas dir que més endavant potser arribaria el moment de parlar. Però per mi, explicar-t'ho en aquell moment era important.

Vaig aconseguir fer aquell viatge de cap de setmana que tantes vegades haviem sommiat fer junts, que tanta il.lusió em feia, recordes? Però no amb tu. Llavors ja no et vaig trucar, simplement perque sabia la teva resposta: "Més endavant potser arribarà el dia de parlar".

Avui et volia dir que per mi res ha canviat, que no he deixat de considerar-te el meu amic. Saps? Continues sent el primer i últim pensament de cada dia. Tinc totes i cada una de les teves cartes, que em fan recordar-te tal i com eres, tal i com et vull recordar. Tinc la teva rosa a la meva habitació, aquella rosa de cristall, que era el símbol de la nostra fragilitat. Recordes quan em trucaves per posar-me una cançó, com m'emocionava quan tatarajaves el "Boig per tu"? No he pogut, i potser tampoc vull, oblidar aquelles mirades plenes de llum i de pau, mirades enamorades, mentre em susurraves a cau d'orella: "Princesa, t'estimo molt"

Sí, ja sé que hagués pogut fer-me la víctima i dir-te que estava malament, que algú molt important per mi aviat farà l'últim viatge, aquell que tots tard o d'hora farem. Però no vull la teva compassió, no vull que demostris una comprensió i una generositat per saber que algo terrible està passant, quan me l'has negat en altres moments que volia compartir amb tu. No vull que et sentis culpable. Potser quan tu vulguis mantenir aquella conversa que sempre dius que algun dia tindrem, per mi ja serà massa tard. Tard per haver-me quedat buida, per haver-me convertit en un silenci oblidat. Saps? Tinc molta por de no ser lo suficientment forta per vèncer aquesta nova batalla, ara ja no conto amb aquella força que em donava el tenir-te a prop, el parlar amb tu de tot i de res, el riure de qualsevol cosa, ja no em puc refugiar entre els teus braços i sentir-me segura........Em sento fràgil i petita, però a tothom faig creure que estic bé i sóc forta.....Et trobo tant a faltar, que hi han moments que penso que m'ofego, que em falta l'aire, que no podré continuar.......

Veus? El temps ha tornat ha ser un altre cop el nostre enemic. Mira, comença a despertar el sol, serà millor que et retorni al teu món. Perdona un altre cop per haver-te vingut a veure d'aquesta manera... però únicament puc colar-me en els teus somnis per tornar-te a sentir a prop, sense que em jutgis, sense els comentaris de la gent, sense els teus dubtes, sense les teves pors... Deixa'm que et torni a fer un petó, el més dolç i tendre que m'hai t'hauré fet. Potser serà la última vegada que ens veurem.

Ssshhhhhhhhh, et dic mentre poso un dit sobre els llavis. No diguis res, els teus silencis ja m'han dit moltes més coses de les que volia sentir. No et sentis culpable, la vida és així, tanquem portes a persones que ens estimen pressuposant el que ens volen dir, per por als retrets que pensem que ens volen fer, per por als nostres sentiments, al que diràn, quan potser l'únic que volen és una abraçada i dir-nos que ens estimen. « Quan estimes a algú, deixa'l en llibertat, si retorna a tu és que sempre va ser teu ». Ja veus, he retornat a tu. Després de cada cop, la vida em porta a tu. Encara tens dubtes de que t'estimo de veritat?

Ssshhhhhh, he de marxar. Sigues feliç. Tstm.