Cercador
El mas dels Mas, a Santa Maria d'Oló
Un relat de: Antonio Mora VergésSortíem de Castellar del Vallès abans de les 7,30 el Josep Perarnau i jo; puntualment recollíem a l'hora esmentada al Feliu i l'Antoni a l'aparcament que hi ha davant de la plaça de l'Alcalde Marcet a Sabadell. El nostre destí, ja amb tots els punts en joc, era Santa Maria d'Oló.
Abans de les 8,30, i camí ja de Sant Joan d'Oló, ens deturàvem al capdamunt de la costa que salva el torrent que dona nom a la Vila i al terme, l'espectacle del poble antic dalt del turó ,on hi havia el castell , mereix no únicament que ens deturem, sinó més clarament que amb les nostres màquines de retratar deixem constància d'aquesta bellesa. Ja a l'ermita de Sant Joan d'Oló, desprès de fotografia el seu esplèndid comunidor, iniciem la recerca de Sant Joan vell, església romànica avui en ruïnes i abandonada. Orfes de tota senyal, acabaríem arribant a la casa d'Armenteres, on seriem informats pel seu masover d'ascendència clarament sud-americana, que les restes que cercàvem estaven encara força lluny , i per un camí en molt mal estat. El temps se'ns havia esgotat ja i Sant Joan Vell, passava a la llista de llocs que caldrà visitar en el futur. En el camí de tornada trobàvem la casa de la Plana on la Fundació del mateix nom desenvolupa tasques d'acollida, l'antiga església de la Santa Creu de la Plana , situada escassament a 100 metres de la casa, està en un estat molt precari; més endavant ja a les envistes de Santa Maria d'Oló, ens deturaríem per fotografiar l'anomenat puntarro de
Sant Pere, refet l'any 1960. Es tracta d'una columna de no més de 40 X 40 cms, que suporta una capella dins la qual hi ha una imatge del Sant. Abans dels mossos, i dels lladres silenciosos o violents, aquesta mena de construccions eren freqüents per arreu, fins en els territoris de la connubarcio barcelonina hom podia trobar construccions d'aquesta mena. Ara excuso dir-vos que podeu trobar pels rodals de la gran metròpoli olímpica.
Fèiem de turistes, i a l'ombra del quiosc, davant l'església nova, esmorzàvem, desprès entraríem a veure l'Ascensió de Nostra Senyora, resolta amb una tècnica alhora simple i delicada, i ens deixàvem guanyar per la calma i la pau que resulten de l'harmoniós conjunt, que per necessitats del creixement a esdevingut l'església primera i principal de Santa Maria; pujaríem fins a dalt del turó per visitar justament les restes del castell, l'església amb el seu rellotge de sol cantoner, i el retaule barroc de justa fama, també la imatge del Crist de la pregunta ens va copsar. Un amable veí amb casa al carrer de Sant Antoni, ens explica que la major part de les cases del turó, la seva mateixa, tenen almenys una paret que formava part de l'antic castell , es un procés freqüent, els senyors es feien els castells amb la sang dels serfs i vassalls, i aquests en justa revenja els expoliaren quan fou possible.
Ah! La història del mas dels Mas; quan detures el cotxe al final del carrer anomenat de França, i comença la petita plaça [ alhora excepcional mirador ] dita de la Independència, et trobes davant de la casa dels Mas, que rebé aquesta denominació i alhora els terrenys que domina, tant en aquesta vessant de la riera, com en la oposada, per assumir l'obligació de guardar les cavalleries dels senyors d'Oló. Els successius propietaris foren coneguts amb aquest cognom, i així fins al nostres dies. Sempre aquestes mena d'històries s'acostumen a explicar amb l'afegit d'una relació carnal entre vassalls i senyors. Per altra banda com quasi tot en l'existència humana, oi ?
Deixàvem Santa Maria d'Oló amb recança, al mati, a la sortida, ja sabíem que s'havia de tornar, però certament tenim consciència d'haver adquirit únicament un coneixement superficial d'aquesta zona alta del Moianes. Esperem poder tornar en algun moment del futur.
(A) Antonio Mora Vergés
l´Autor
![Foto de perfil de Antonio Mora Vergés Foto de perfil de Antonio Mora Vergés](/imatges_autors/81299.jpg?rnd=564159768)
6930 Relats
1205 Comentaris
5514314 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DEL FOSSAR DE MONTESQUIU ADVOCADA AL CRIST DE LA BONA MORT?. OSONA.
- CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARCS /CARDS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
- L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.
- QUINA ADVOCAVIÓ TENIA LA CAPELLA DE LA CASA DE FRANCESC BURÉS REGORDOSA?. BARCELONA
- TENIU IMATGES DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT I DEL INTERIOR DE LA SEVA CAPELLA?. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME
- LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.
- HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL
- IN MEMORIAM. LA TORRE QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH, ERA LA TORRE MACIÀ? . EL CANET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- SANTUARI DE NÚRIA. OBRA CABDAL DEL JOSEP DANÉS TORRAS. EL RIPOLLÈS
- IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA A SANT GENIS DELS AGUDELLS. BARCELONA
- ROSES DE NADAL AL MAIG. POTSER SI QUE HI HA UN CANVI CLIMÀTIC, OI?.
- O PORQUIÑO
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS