EL LLIBRE

Estic al tercer prestatge del passadís d'enmig de la llibreria més gran de la ciutat. Esper que qualcú em vulgui dur amb ell per gaudir de tot el que duc dins meu. S'acosta un nen, però passa de llis...
Se'n va cap al prestatge deñs super-herois.
Tot el dia em passa gent de llis sense aturar-se; però de cop, s'atura un jove i m'agafa. Em gira, em mira per tots els costats i em du cap el taulell. Demana que m'emboliquin per a regal. És per a una persona molt especial: Sa mare. Li vol agrair lo bona que és amb ell.

La mare em va desembolicar i li va donar les gràcies a en Carles, el seu fill.
Em va començar a fullejar les primeres pàgines, com si no fa la cosa, i a poc a poc, es va asseure al balancí de la seva cambra i va començar a llegir l'història que duc dins meu:
L'història comença a una gran ciutat, quan una dona, viu sola amb el seu fill de setze anys, a un piset del centre.
Sa mare, decideix fer una mudança a una altra ciutat, perquè li han ofert un treball que li proporcionarà més diners, però encara no li ha comentat al seu fill.
El seu fill va arribar de l'institut, i va trobar el camió de les mudances davant casa seva. Va pujar corrents les escales, i quan va obrir la porta, ho va trobar tot dins capses, el pobre noi no donava crèdit al que veien els seus ulls. Va cridar a sa mare de seguida, i li va demanar que passava. Sa mare li va explicar detalladament, que li havien ofert una feina a fora, i es mudaven aquella mateixa tarda. El fill es va trasbalsar, li va dir que ell ja estava adaptat a aquella ciutat. Que allà tenia els amics, l'institut, i els cosins, i que per res del món, marxaria d'aquella meravellosa ciutat. Llavors, va córrer cap a la seva cambra i s'hi va tancar. La mare es va asseure al sofà, ja embalat, i va pensar una estona. Va pensar i pensar fins arribar a la conclusió que el seu fill tenia raó. Que ja estaven adaptats a la ciutat. Va anar a parlar amb el seu fill i li va dir que no es mudarien de lloc, que tenia raó, però que l'havia d'ajudar amb una cosa... desembalar totes les coses.
Tot i perquè va pensar que la felicitat del seu fill estava per damunt de guanyar més diners.

La mare em va tancar de cop, i vaig sentir com una llàgrima seva em mullava les tapes. Pensava que l'història que portava al meu interior, era el reflexe de la seva pròpia vida.
Va cridar en Carles i li va donar una besada forta i ben llarga. No calia parlar. Tots dos es varen entendre.