AVUI ESCRIC PER TU...

Tanc els ulls i et puc immaginar. Pens que som on tu ets. Que escoltes el que et dic, encara que sigui en silenci; imagino com t'acaron els cabells i la meva ma frega les teves galtes rosades.
Fins hi tot, puc sentir l'oloreta de la teva colònia tan fresca...
I puc escoltar el teu plor i et vull consolar, et vull cantar besar-te i tenir-te als meus braços. Però ja sols ets un somni.

Obro els ulls i no hi ets, però és tot el que em queda de tu. Et tenc, i et tendré sempre en el meu cor i en el meu pensament.
Perque és molt dificil oblidar una persona que la tens, i de sobte, te s'envà de cop, molt.
Jo veia per la televisió gent que li passàven aquestes coses, i jo desinteressada per el tema, canviàva ràpidament de canal; però quan realment t'adones de l'importància de les coses, és quan et passen a tú mateix.