El llibre

El llibre era allí, damunt d’aquell prestatge. Ningú no se’l mirava de feia molt temps.
Vaig trigar a adonar-me’n. Aquell era el llibre que jo cercava. Vaig apropar-m’hi a poc a poc, amb el respecte que es mereixia, tant temps tancat, desat, guardant el seu misteri, aquell que en la teva carta m’insinuaves.
La meva mirada continuava fixa en aquell llibre aparentment insignificant. A mida que anava apropant-me al racó, el llibre s’anava transformant a la meva vista: es feia més important, més gran, com un tresor; era com si hagués trobat el cofre ple de monedes d’or d’un vaixell pirata.
El llom, de color verdós descolorit i blanquinós pel pas del temps, es presentava davant els meus ulls com una pedra preciosa entre les betes de la mina, que eren per a mi aquells passadissos de prestatgeries de la biblioteca.
Ja era al seu davant, sols em restava enfilar-me a l’escaleta per poder arribar a aquell últim prestatge de dalt de tot, al costat de l’aresta que formava la prestatgeria amb la paret i el sostre.
Per fi el tenia al meu abast. Lentament, m’hi vaig atansar. De manera cerimoniosa, la meva mà va lliscar-hi per sobre. Per a mi era com un ritu acariciar-lo amb un frec suau, que no per ser tan desitjat va ser menys assaborit. Ja era a la meva mà. Pausadament anava baixant d’esquena els graons de l’escaleta, i, desfent el camí entre llibres de les prestatgeries, vaig

arribar a la taula de lectura, i abans de asseure-m’hi el vaig dipositar a sobre. I,
suaument, passant els dits per la coberta, vaig desempolsar-lo tot acaronant-lo.
A la portada, unes lletres grans escrites amb filigranes daurades posaven el
títol, i unes de més petites, el nom de l’autor.
Havia arribat l’hora. Vaig obrir-lo per la primera pàgina i els meus ulls van
anar resseguint aquelles lletres una per una. La lectura va ser comprensiva.
Tenies raó a la teva carta quan m’escrivies: “El llibre més insignificant, aquell
que sembla oblidat, abandonat, aquell que ningú toca durant llarg temps,
agafa’l, mima’l i llegeix-lo. Veuràs que guarda un bell missatge”.