El llibre de les olors

I
Tens les mans curtides,
tallades, deformades pel treball i
l'artrosi, unes mans que encara
no han deixat de perdre
l'olor forta del lleixiu.

II
Netejo les arengades
li trec l'espina, l'escato
la despullo, l'estiro sobre el plat
exhibint-la per després degustar-la;

El que costa més es treure's
de les mans la forta olor
d'aquest guàrdia civil
de cos present.

III
El gos cadell, se sent atret
per l'olor de la roba interior
de la mestressa, i dels
calçotets de l'amo; així,
l'animal gaudeix essències.

IV
Per l'olor el gos
recorda i desvetlla
l'arxiu de la memòria i
reconeix els llocs i persones
amb intel.ligència i eficàcia.

V
Flairo els camps, els boscos,
els prats i retrobo entremig
de les olors, els records
de la meva infantesa.

VI
Perfumades flors,
aroma i fragància
de la reina de les flors
aromàtiques, la rosa.

VII
L'olor deia al perfum:
voldria ser l'aroma divina,
ser sempre fragància.

VIII
Arriba l'aire de marinada
com l'aroma dels bells records
a prop del mar, la Rosa i les onades.

IX
Boniques sines brunes tens Rosa,
acaronades pel sol fort de l'estiu;
coronades amb dos mugrons rosats
que es refresquen amb l'aigua del mar.
I, la brisa de la platja ens omple el nostre
llibre dels records.