El llac

Tot just abans del capvespre, aclucant-se entre les parpelles infinites, l’ull del cel mira l’aigua del llac i el mon s’il•lumina. Avui, però, per designi dels deus, el seu reflex no és daurat: és sang incandescent.
Més tard, quan l’ombra regna, una boirina s’escampa per sobre l'aigua. Residu impalpable d’un ahir sense demà, cendra estimada.