EL JUDICI FINAL (II)

L’Yitzhak Mogilevsky, era un personatge peculiar, tenia casa a Plockton, Escocia, malgrat que per la seva professió “oficial” , fotoperiodista de la Libre Belgique , passava fora llargues temporades.

A banda de la fotografia, en la que excel·lia, havia fet estudis de neurocirurgia a la Universitat de Beijing, obtenint un cum laude, no em parlava mai però, d’ aquesta “formació”

Rebia un bitllet d’avió per anar a España, per cobrir les manifestacions de l’extrema dreta - que no havia aconseguit obtenir la majoria per formar govern - i que intentava per qualsevol mitjà, impedir la formació de govern per part dels partits “ democràtics “.

Tenia però, una segona missió, castigar “ de forma exemplar” als jutges més conspicus en la practica del lawfare contra minories nacionals, adversaris polítics, ..., i àdhuc extremadament tolerants amb fets i conductes manifestament criminals dutes terme pels seus afins, practicant un "laissez faire, laissez passer" , que degradava la justícia.

L’ Óscar Puente Santiago (Valladolid, 15 de noviembre de 1968), titular del Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible (Mitms), deia; el 'lawfare' es una realidad: "Negarlo es un gesto de cinismo"
https://www.elnacional.cat/es/politica/ministro-oscar-puente-admite-lawfare-realidad-negarlo-gesto-cinismo_1128039_102.html

La justícia es restringia per als espanyols – amb el silenci eixordador dels sindicats, dels sectors relacionats amb l’aplicació del dret, dels “ defensors del poble “ , i de les O.N.G , i per descomptat TOTES LES FORÇES POLITIQUES - amb l’invent del Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples (IPREM), un peculiar índex de de referència que es faria servir per donar, o no, ajudes i/o subsidis a les classes baixes. La mesura la introduïa José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 de agosto de 1960) l’1 de juliol de 2004 en substitució del Salari Mínim Interprofessional (SMI), que s’havia emprat fins aleshores -, aquest fet, implicava que llevat de tenir recursos econòmics, o de comptar amb “ caixes de resistència” , la defensa dels acusats requeia en advocats d’ofici.

L’Yitzhak Mogilevsky, investigava els antecedents familiars del jutge, el seu avi, havia format part de les tropes franquistes que sota el comandament del “ carnicero de Badajoz “Juan Yagüe Blanco (1891/1952)
https://www.eldiario.es/extremadura/sociedad/yague-carnicero-badajoz-recuperado-oviedo_1_1140905.html

El jutge – sempre envoltat d’escortes - es sorprenia de trobar-se dins de casa seva un subjecte al que no coneixia, i que li injectava un líquid al coll que li impedia enraonar, el sorprenia més encara, quan l’home li deia que avui seria per a ell el judici final, i li practicava un parell d’incisions a l’esquena que li provocaven que el braç dret quedés elevat en un angle al voltant de 40° sobre l'horitzontal i lleugerament girat cap a la dreta. L’esfereïa el darrer comentari, a partir d’avui , i fins que t’arribi la mort , només podràs optar entre viure amb el braç permanentment aixecat , o perdre la mobilitat de les extremitats superiors i inferiors.

Trobaven al jutge, assentat en un cadira, amb el braç dret elevat en un angle al voltant de 40° sobre l'horitzontal i lleugerament girat cap a la dreta, sense poder enraonar, i plorant.

L’Yitzhak Mogilevsky, feia magnifiques fotografies de feixistes cridant i fent la salutació amb la mà alçada davant de la policia, i altres en el que se’ls veia recollint els 500€ de “ compensació”, i/o en altres casos rebent el pagament en “ especies “. Tot i així , dia a dia, el suflé anava baixant, ...

Li calia preparar altres “ treballs” , la llista dels que feien, i havien fet lawfare , era molt llarga, i per alguns els torrons de Nadal, serien durs de pair.