EL GINKGO DE LA GARRIGA

Anàvem el Manuel Navas Ortiz, i l’Antonio Mora Vergés, passejant bocabadats pels carrers de la Garriga, als límits del Vallès oriental.

Al bell mig de la plaça de can Dachs, m’aturava per retratar aquest magnífic exemplar de ginkgo.



No trobava cap explicació de qui el portava fins aquí, ni en quina data.

El topònim local, fa referència a la comunitat vegetal constituïda per plantes de fulla endurida i persistent, entre les quals predomina el garric.. Procedeix de la degradació de l'alzinar o de la màquia , i es fa sobre sòls profunds.

La seva ubicació, al ensems que la peculiar coloració groga que des de les darreries de novembre i principis de desembre – segons els anys - adquireixen les seves fulles, l’han fet un dels arbres més ‘populars’ de la Vila.

Hom explica que aquesta espècie arbòria és la més antiga del món; de la seva resistència en donen testimoni a Hiroshima, quatre arbres que creixien a 1,5 quilometres d'on va caure la bomba atòmica el 1945; totes les altres plantes i animals van ésser destruïts en aquella àrea, el ginkgos, tot i recremats van sobreviure, i avui son el testimoni mut de la irracionalitat de l’espècie humana, i de l’estultícia del país que s’entesta en servir de mirall al nostre món.

Possiblement sobreviurà també en aquest context de lladronici i corrupció generalitzada, que de la mà del PP, ens torna ràpidament a l’edat mitjana.