Cercador
El final dels versos*
Un relat de: madame dorëNo estic sol, només m'ho sembla. He rellegit esdeveniments que m'impacten, que em recorden, que et recorden; i segueixo considerant envà l'esforç, esforç per retrobar-te, tocar-te, o abraçar-te. Oblidar com rius quan em mires amb gràcia, com em toques els cabells o m'acarones les galtes. Retrobar-te? No existeixen ja paraules que transmetin el que penso, o potser es que m'he oblidat de pensar, d'exeutar els versos, de disparar-los i que caiguin sobre el paper com si no fossin meus, d'assassinar-los i odiar-los per recitar-me veritats, veritats tant pures com que t'enyoro i no et vull, si que et vull. Ja no existeixen els versos, i l'avui n'és leviència, reflex de tots aquests dies, aquests meos, que les paraules no flueixen ni s'uneixen, les busco per col·locar-les i se'n van, desapareixen com si fugissin de la meva voluntat. O elles em rebutjen o tinc massa por de veure'm, de mirar-me. I no transmeten el que penso. T'enyoro. Declaro definitiva la meva decisió, primera i no ultima, mai la última, respecte al final més pur dels versos, l'últim adéu d'unes paraules que ara esdevindràn noves, o no esdevindràn: moriràn. S'han acabat els versos. I amb ells, el meu passat pla i estable, el final de l'escriptura, l'evasió del rencor i la ràbia, mal que em pesi. Música. No escric sol, només m'ho sembla.
Comentaris
-
madame dorë | 05-10-2008
m'alegro molt que t'hagi agradat. Suposo que tot es fruit d'una sequencia de moments, desagradables, mal enfocats, i que han anat aixamplant una ferida petita, que ara és massa gran com per tancar-se sola. La rebo amb molt de gust i tendresa, l'abraçada :) moltes gràcies!
-
Un final aparent[Ofensiu]Unaquimera | 03-10-2008 | Valoració: 10
No, no estàs sol...Les paraules serveixen de pont.
Una prosa poètica i preciosa, un relat personal i centrígfug, d'una sensibilitat interna estranya i alhora atractiva.
Tornaré per llegir-te de nou. Fer-ho avui ha estat un plaer.
Ara t'envio una abraçada de les que fan companyia si et complau posar-te-la,
Unaquimera
l´Autor
9 Relats
7 Comentaris
6638 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
De mi, sobre mi mateix*Sense motiu aparent em tormenta trobar-me sol, no parlar-ho i no explicar res d'això. No hi ha premissa, ni causa.Tot es fruit de l'instant, un instant que es repeteix i que retorna, tan aviat com s'esvaiex. No puc evitar-ho i t'enyoro, tan pel teu amor com per la teva força, així com per la por que em suposa adormir-me sol, a la voluntat d'un temps que m'observa des de fora i que em valora, que em sospesa. A la voluntat d'un son que m'espera assedegat i indecís, que em prepara escenes i raons falses, tant falses que resultaran certeres. Tant, altra vegada, com aquestes paraules justes i inofensives, que ningú enten i no es valoren; tan senzill com aquestes paraules juntes, que construeixen el resultat il·lògic però veraç d'aquest nou relat realista, el meu relat realista, i la seva profunda certesa: al marge de suposicions o difamacions, opinions.
[madamme dorë - pol.dunyó.ruhí]
madamedore.blogspot.com
minimal.musique (nospam) underave.net
Últims relats de l'autor
- Comentari a propòsit del capítol primer (pàg. 37-93) d'Etica mínima. Introducción a la filosofía práctica d'Adela Cortina. (Ed. Tecnos)
- Llibertat i conceptes*
- Torno a parlar de l'aire, melodia de l'aire
- Precioses
- El final dels versos*
- anti.dorë*
- la.calma*
- Manifest sorollista
- El regnat de les idees [psilocybes.cubensis]