El fil d'Ariadna

El fil d'Ariadna s'ha entortolligat
als carrers de la ciutat,
s'ha embrutat i s'ha fet invisible,
subtil.
I els homes i les dones es perden
sota una pluja de formigó i acer,
en un món sense eix
però amb voltes previsibles.
Barcelona, ciutat d'atrezzo,
de jaciments de paper maixé
i paissatges inventats.
Escenari d'Exposicions,
Jocs del Mediterrani,
Congressos eucarístics,
Olimpiades
i Forums,
amb racons i ombres, barraques.
Ciutat de les grans idees espontanies
dels alcaldes egolatres que inventen barris.
Joc de construcció dels burgesos,
ciutat aparador
i constant anunci publicitari.
Barcelona,
la gran palla de Cerdà,
de Rius i Taulet,
de Porcioles,
de Maragall,
de Clos,
d'Hereu
i de tants d'altres.

Per sort
als teus peus, sota les ones
s'amaga encara la rauxa,
l'Illa de Maians,
la Rosa dels de Foc,
El Paral·lel, la via del pecat,
amb els seus teatres i cafés.
La Barcelona dels barris
amb converses fortuites,
de les fogueres de Sant Joan,
de cançons i records
de les cadires al carrer.
Les lluites i els somnis
s'amaguen a un gran incendi
on hi ha els crits de les bullangues
i de les barricades.
I la música, que avui ha marxat,
foragitada dels carrers,
perseguida com si fos una rata.
S'amaguen les llegendes,
els espectres de les manifestacions,
dels ateneus,
de les associacions,
de les cases okupades,
de les bicicletes i els vianants,
de les col·lectivitzacions,
dels refugis,
de la PAU.
Barcelona, la ciutat on tot és possible,
sempre que no se vegi.