El Duc-XVIII Capítol (La Sala de la Fe)

Els altres ja han entrat per la porta i es troben una petita plataforma rectangular i davant de la mateixa dues escales que porten a un altre plataforma rodona. Al baixar per les escales veuen que al bell mig de la plataforma rodona hi ha una columna que deu fer un metre i mig d’alçada. S’acosten al final de la plataforma i als costats no hi ha res un buit immens i una foscor aterridora. L’altre banda del gran precipici hi ha una paret també rodona que dona la volta al recinte i quan miren amunt el sostre, aquest no existeix i es pot veure el cel, la mitja lluna i l’estel del Sud al mig de on hi hauria d’haver tan sols foscor.
- Com potser això? Damunt nostre hi ha la mesquita, estic segur. I aquesta Lluna és impossible, l’estel del Sud no pot estar allí, la Lluna l’hauria de tapar. Exclama l’Averrois.
- Tens raó amb la Lluna, però pel que sé, ara no estem a sota la Mesquita, sinó a sota de l’antiga Basílica cristiana de Sant Vicenç. Li replica Don Fabiàn.
- És veritat, he llegit que hi havia aquesta Basílica, però no deixa de ser un fenomen molt estrany.
Tots queden embadalits mirant el formós cel que s’obre damunt dels seus caps. Els estels brillen amb més intensitat i la Lluna acompanyada del estel del Sud sembla que els somriu. Quan el silenci ha omplert l’estança i els pensaments de tots estan molt lluny de allí, un soroll els fa girar cap a l’entrada, la porta s’està tancant. En Aziz i el Duc corren però no hi pot fer res, per molt que ho intenten inexorablement i sense fer cap més soroll la porta queda tancada. Tots s’acosten per veure si hi ha alguna manera de poder tornar a obrir-la, però la porta per darrera és molt diferent, és llissa completament i al tancar-se sembla que esta feta de la mateixa paret. S’ho miren i remiren però més impressió els hi fa quan veuen que el marc de la porta desapareix i al seu lloc ja no queda res, tan sols la paret.
Les mirades entre uns i els altres semblen de desesperació, saben que no podran anar enrere, ara tan sols queda anar cap endavant.
- Què hem de fer ara? Què diu el mapa? Demana l’Averrois a Don Nuño.
- No ho sé, el mapa del laberint no comença aquí, això deu estar abans d’entrar-hi i no diu res al respecte.
- Heu vist que té la columna? Exclama el Duc.
Tots s’apropen a la columna que està al mig de la plataforma rodona. És llisa, tan sols hi ha una petit relleu còncau i al mig una obertura que sembla per posar-hi una clau.
- Tan sols ens queda provar la clau. Diu Don Nuño traient-la de la bossa.
Davant l’expectació de tots Don Nuño introdueix la clau. Primer hi ha la creu Ank i sense problemes entra en el pany però quan ho ha de fer la creu de Malta la clau s’atura i no li deixa entrar més...
- No entra més! Exclama Don Nuño.
- I si intenteu treure-la i tornar-la a posar girada del altre banda? Diu Don Fabiàn.
- No la puc treure, ni fer-la entrar més!
- Intenteu de fer-la girar. Diu l’Aziz.
Intenta fer-la girar i la clau dona una volta sencera, però no passa res. Llavors Don Nuño la intenta fer entrar i la creu de Malta s’introdueix però de la mateixa manera que abans, no li deixa acabar d’entrar tota i ha de fer girar la clau. Quan a fer això l’acaba d’introduir del tot i un soroll d’engranatges fa tremolar la plataforma. Don Juliàn que està molt a la vora cau al precipici sense que el Duc, que estava al seu costat pugi fer-hi res. El seu crit és esgarrifós i els altres van cap el centre de la plataforma quan aquesta lentament comença a baixar cap el fons.
A mida que van baixant, i amb la expectació de tots, és va il•luminant per a on passen fins que uns minuts més tard la plataforma s’atura i baixen ràpidament per veure el cos de Don Juliàn estirat al terra i rodejat d’un gran basal de sang.
La caiguda a estat terrible. Miren cap a dalt i poden veure encara el cel estrellat, però la distancia des de a on han baixat deu ser d’uns cinquanta metres.
Un moment després la plataforma torna a enlairar-se...
- Corre agafa la clau! Crida Don Fabiàn a Don Nuño que salta acompanyat del Aziz a sobre de la plataforma i intenta treure la clau sense èxit, ja que veuen que la clau és engolida per la columna i no hi queda res, tan sols la senyal de a on hi havia estat. Llavors l’Aziz prega a Don Nuño que saltin ja que la plataforma ja esta a dos metres del terra. Així ho fan i tots veuen com la plataforma s’enlaira fins arribar a on era abans.
Llavors miren al voltant, la sala és un gran cilindre que arriba fins a on es veu el cel. Encara que no ho entenen, així és, i inspeccionen les parets a veure si hi ha alguna sortida, però no hi ha res, només parets llises i sense cap mena de porta. Don Nuño col•loca el cos de Don Juliàn amb les mans al pit i acompanyat dels altres, tan musulmans com cristians, preguen en silenci per la seva ànima...
- Estem perduts això és tan sols una presó. Crida Mudaffar.
- No siguis ploramiques, ja trobarem una sortida. Mirem a tot arreu segur que hi haurà una senyal, un segell o alguna cosa semblant. Si ens han fet venir fins aquí, perquè deixar-nos ara empresonats? Exclama el Duc.
- Potser tens raó però no pinta gaire bé tot això. Li diu Don Nuño.
- I si mirem per a tot arreu, i fem saber als altres qualsevol cosa estranya que trobem? Demana l’Averrois.
Tots hi estan d’acord i s’escampen per tota la sala.
Els minuts passen i no troben res, cap senyal de a on han d’anar o que han de fer per escapar d’aquell pou sense sortida...
- Què ens passem per alt, no tenim res tan sols el pergamí i no diu que hem de fer. Comenta Don Nuño.
- Tenim un altre cosa, la brúixola. Exclama Don Rodrigo.
- És veritat però de què ens servirà?
- No tenim res a perdre, no creus, treu la brúixola a veure que passa. Diu Don Fabiàn seguit dels comentaris favorables dels altres.
Amb cara de que no servirà de res Don Nuño treu la brúixola de la bossa. Com és natural sempre senyala al Nord i la col•loca en posició. Seguint la direcció de la brúixola tots es dirigeixen a la paret que senyala. I quan estan molt a prop de la mateixa, de sobte, la brúixola surt disparada de les mans de Don Nuño i queda clavada contra la paret. Don Nuño intenta treure-la però és impossible tots ho intenten i no hi ha manera de bellugar-la del lloc a on s’ha col•locat.
Quan ja es donen per vençuts observen que la brúixola sembla tornar-se boja i comença a rodar cada cop més ràpid enfonsant-se a dins la paret fent un forat del que surt un raig de llum que travessa a l’Aziz i va a parar a la paret de l’altre banda formant una rodona de llum per la que hi pot passar un home. L’Aziz s’ha apartat i es mira el pit, que és per a on l’hi ha travessat la llum, però no hi té res. Els altres estan tots bocabadats i és en Mudaffar el que sortint corrents crida...
- Hem de passar abans de que s’apagui i ens deixi per sempre tancats aquí!
- Espera Mudaffar! Espera! El crida l’Averrois intentant agafar-lo sense aconseguir-ho.
En Mudaffar va directament cap a la rodona de llum i al tocar-la es desintegra en mil guspires. Els altres queden immòbils sense saber que fer...
- Estem maleïts! Ja hem perdut a dues persones. Quantes més haurem de morir per aconseguir arribar al laberint? Demana el Duc.
- Tingueu fe senyor, vos mateix em veu dir que ens protegien. Comenta l’Aziz.
- Que us protegien? Qui us protegia? Demana Don Rodrigo.
Llavors el Duc explica ràpidament el que els va passar, però...
- No cal explicar res més, ves a saber que ens tenen reservat. Ara hauríem d’esbrinar que farem amb aquesta llum. Sinó és per passar-hi, perquè serà?
- Crec que si que és per anar a l’altre banda, però hi ha alguna cosa que hem de fer i que no sabem. Comenta l’Averrois.
- Podria estar en les paraules de Mudaffar. Diu Don Fabiàn.
- Quines paraules vols dir. Demana Don Nuño.
- No us recordeu el que ens va dir quan va caure en trànsit? El verdader pergamí us obrirà la porta, però no tots arribareu fins el final...la vostra fe té la darrera clau... Tot s’ha complert menys una cosa. El pergamí ens ha obert la porta, hem perdut a dos persones, però queda la última frase que ha dit... La vostra fe té la darrera clau...
- Però què significa això? Demana l’Aziz.
- No podem fallar, sinó ho endevinem o ens quedarem per sempre aquí o morirem com en Mudaffar. Tan sols nosaltres podem saber si la nostra fe ens deixarà passar. Hi creieu en el Sant Grial?
Hi ha uns moments de silenci i després un a un contesten que si al templer.
- Doncs endavant, sense por al cor passarem! Exclama convençut Don Nuño.
És ell el primer de posar-se davant de la rodona de llum i el raig el travessa tal com abans ha fet a l’Aziz. Els altres és posen al seu darrera i també són travessats pel raig de llum i és llavors quan Don Nuño vol fer l’acció d’entrar a la llum quan tot s’il•lumina i es troben en un altre lloc, fora de on eren.