El Duc- XVI Capítol (Els pergamins)

Un relat de: AVERROIS
Els homes de Mudaffar s’han amagat en un del carrerons que donen a la mesquita. Ell no sap a on aniran els altres però ha tingut una visió del minaret i és per aquella porta per a on es pensa que hauran d’arribar.
Els quatre templers saben exactament a on han d’anar gràcies a la brúixola i el mateix passa amb el Duc i l’Averrois.
És l’Averrois el primer en arribar. La porta està tancada i ell sap que hi ha guàrdies que fan la ronda durant tota la nit, però això també s’amaga a dins d’un portal. Els quatre templers se separen i mentre Don Nuño va cap a la porta els altres tres vigilen per no ser descoberts. Una vegada és al davant de la porta s’asseu al terra com si fos un pobre. L’Averrois ha vist la maniobra des de el portal i s’espera una mica per deixar-se veure.
El Duc i l’Aziz, fent el paper de peregrins i captaires també s’acosten i veuen a Don Nuño assegut amb el cap tapat per una caputxa. Tan el Duc com Don Nuño saben que seran set els que es trobaran a la porta, però no saben si seran cristians o sarrains, per això que abans d’arribar el Duc li diu en veu baixa a l’Aziz que parli i que digui tan sols “busqueu el calze?” a veure com reacciona.
A poc a poc s’acosten al captaire que està al costat de la porta i en Aziz suaument diu en àrab...
- Busqueu el calze?
- M’han dit que set ens trobaríem. Contesta Don Nuño.
- Això està escrit. Però perquè busca el calze un sarraí?
- Potser no ho sóc de musulmà. Contesta el templer.
- Doncs sinó sou musulmà que Deu us beneeixi. Exclama el Duc en llatí.
- Sóc Don Nuño, templer de Calatrava i vós?
- Sóc el Duc de Xenia i he emprés aquesta missió per el rei Ramon Berenguer IV.
Don Nuño treu l’espasa de cop tot maleint el rei català i no menys ràpid és el Duc quedant-se els dos cara a cara i l’Aziz bocabadat sense saber que fer. La poca llum d’una torxa col•locada a la porta de la mesquita fa veure la lluentor de les dues espases. Llavors amb la sorpresa dels dos guerrers l’Averrois apareix...
- Senyors, no lluiteu si us plau, el que venim a fer avui és més important que les vostres diferencies. Els prega Averrois amb un llatí perfecte.
Els dos sense deixar les espases i mirant-se de reüll el miren per contemplar aquell àrab de bona presencia que els parla amb tanta correcció...
- Si, senyors jo també sóc un dels que ha de venir. No sé si la meva aportació serà important, però sé que el Sant Grial no pot caure en mans de malvats, així és que, per favor baixeu les armes i parlem com sers civilitzats. Jo em dic Abul-Walid Ibn Rusd, però sóc més conegut per Averrois i vosaltres ja he escoltat els vostres noms, espero que Alà sigui amb vosaltres.
- Averrois, he sentit a parlar molt bé de tu. Diu l’Aziz.
Quan s’estaven acabant de presentar arriben corrent els altres tres templers...
- No sé si voleu continuar parlant ó us voleu posar a lluitar, però sinó és així amagueu-se tots que venen els guàrdies! Exclama Don Rodrigo en àrab.
Sense pensar-ho dues vegades tots s’amaguen a una fosca entrada. I ha de ser l’Aziz el que tibi del braç al seu senyor doncs no ha entès res del que ha dit el templer. Pocs segons després una dotzena de guàrdies passen davant d’ells.
Una vegada s’han allunyat l’Averrois els parla amb llatí cosa que deixa una mica parats al tres templers que fa uns moments acaben d’arribar...
- M’imagino que vosaltres tres sou la resta dels que ens havíem de trobar a la porta Nord, els set de que parla el missatge.
- Així és. Li diu Don Nuño.
- Hi ha molt a fer encara, tots tenim alguna cosa que els altres necessiten, però aquí serà difícil poder veure res. Casa meva està molt a prop d’aquí i seria un honor per mi que hi vinguéssiu. Un cop allà crec que podrem saber que és el que ens espera.
- Hi estic d’acord, però el missatge deia que havíem de trencar els set segells abans de que la Mitja Lluna besi a la creu del Sud. Diu el Duc.
- Encara falta estona perquè això passi, crec que tenim temps de al menys saber a on anem i per a on hem de començar a buscar. Contesta l’Averrois.
Tots estan d’acord i sortint de la entrada enfilen carreró a munt. No molt lluny de allí el cap del sicaris que van amb el Mudaffar diu...
- Ara és un bon moment per atacar-los, ja hi són tots i no s’esperen una emboscada.
- No, encara no, amic meu. Sé que han d’anar a la mesquita i crec que abans vull saber cap a on van. Potser allí els podrem sorprendre amb més facilitat. Respon el Mudaffar.
Com havia dit Averrois, dos carrers més enllà s’atura davant d’una porta, treu les claus i després d’obrir-la els fa passar tots. Quan ha tancat encén una llàntia d’oli i els adreça cap a una habitació a la planta baixa. Allí encén tres llànties més i posa a sobra la taula el seu morral, i sense dir res l’obre i treu el pergamí i la clau Ank.
Uns es miren als altres i el Duc és el primer en prendre la iniciativa col•locant a sobre la taula la mitja lluna d’or, la creu i el pergamí. Per la seva part Don Nuño treu el pergamí, el robí i la brúixola.
Per uns instants tots miren els objectes de sobre la taula i és Don Nuño el que agafa els pergamins i el papir. Els altres envoltant la taula se’l miren mentre ell els gira i regira buscant com pot col•locar-los correctament.
Parlant en veu alta per si els altres tenen altres idees millors Don Nuño expressa el que li sembla...
- Està ben clar que el pergamí de l’Averrois és el mapa del laberint i els altres dos semblen parts del mapa de la mesquita però no acabo de veure com es poden ajuntar. Els dos mapes posant-los de costat no es corresponen.
- Mireu! Exclama l’Aziz. A cada banda dels pergamins tan del Duc com vostre hi ha una part d’una figura que no és complert, i si col•loqueu un al costat del altre potser que s’ajuntin les figures i formin alguna cosa.
Don Nuño ajunta els dos pergamins i les dues figures incomplertes semblen estar a la mateixa alçada. Una a la banda dreta del pergamí del Duc i l’altre a la banda esquerra del pergamí dels templers, i al ajuntar-les semblen formar una mena de copa, però no és complerta, alguna cosa falta al mig. I és llavors quan l’Averrois se’n adona...
- Ja ho tinc, mireu, al bell mig del meu pergamí hi ha una figura del Sant Grial, si posem el meu pergamí a sota del altres dos i els separem...
Així ho fan i poden observar que al separar els dos pergamins i deixar veure el del Averrois a sota, hi ha un moment que es forma una figura perfecte del Sant Grial. I una part del pergamí del Averrois serveix perquè amb els altres dos formin el mapa exacte de la mesquita.
Encara estan tots celebrant que ho han aconseguit quan els tres pergamins semblen il•luminar-se. Instintivament tots es tiren enrere i poden contemplar bocabadats com els objectes que havien deixar a sobre es comencen a moure i a unir-se uns amb els altres. Pocs segons després tan sols queda a sobre la taula, la brúixola, els tres pergamins que s’han transformat en un de sol i els altres objectes convertits en una mena de clau o ceptre. Primer el Robí després la mitja lluna, la segueix la creu i per fi la creu Ank.
Tots s’acosten altre vegada a la taula i és l’Averrois el que agafa el pergamí i el Duc agafa el que sembla una clau i intenta separar altre cop cada element sense aconseguir-ho. Estan units com si sempre haguessin estat així. I Don Nuño agafa la brúixola sense entendre perquè no s’ha unit als demés objectes.
Per altre banda l’Averrois mira i remira el que abans eren tres pergamins i que ara tan sols és un...
- I ara com sabrem com creuar el laberint? El mapa ha quedat darrera dels altres dos i no es veu.
- No us preocupeu Averrois, si ha estat fet així és per alguna cosa. Contesta Don Fabiàn.
- Però sabem per a on s’ha d’entrar? Demana Don Juliàn
- Aquí està senyalat. Diu l’Averrois tot ensenyant-ho al demés.
Allí davant seu tots poden veure que el punt d’entrada cap el laberint és la cisterna que hi ha a sota del pati de les palmeres i que dona aigua per poder fer les ablucions. Després el mapa senyala un petit passadís que queda tallat a on començaria el laberint i que no està assenyalat en el mapa.
- I la porta de la mesquita com hi entrarem sense fer soroll? Demana Don Rodrigo.
- No us preocupeu, com que sabia que havíem d’entrar a mitjanit, he demanat les claus al iman i no m’hi ha posat cap pega, moltes vegades hi vaig de nit a estudiar el meravellós volum del Alcorà que hi ha a la mesquita. Contesta tot somrient l’Averrois.
- Doncs hauríem de marxar, encara ens queda molt per fer i no sabem els perills que ens esperen. Diu Don Fabiàn.
Però quan estaven a punt de sortir la porta s’obra de cop i entren els sicaris d’en Mudaffar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370407 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!