El Duc- XII (Al'khorezmi)

Averrois tarda un dia en arribar a Granada. Les muralles de l’Alhambra llueixen com si fossin d’or sota el Sol que esta a punt de pondre’s. La seva imatge ha fet somiar moltes vegades a Averrois i ara que torna a estar a prop seu, aquella construcció el fa posar la pell de gallina.
Quan arriba a les gruixudes portes de l’Alhambra el capità de la guàrdia l’atura i demana a que ha vingut. Averrois li ensenya una medalla que li va donar el Califa en persona i que li va dir obriria totes les portes tancades de l’Alhambra. Al veure-la el capità el saluda i ordena a un dels soldats de la guàrdia que l’acompanyi a veure el Califa.
Minuts després l’Averrois s’espera a l’antesala del trono i no tarda gaire en ser cridat per un dels servent del gran senyor.
Quan arriba a la gran sala i veu al Califa assegut en còmodes coixins, l’Averrois fa una salutació acompanyada de Salam maleikum posant-se la mà al cor. El Califa li demana que s’assegui al seu costat i l’Averrois així ho fa...
- Què et porta a casa meva amic meu?
- Estimat senyor, gran entre els grans, vinc a estudiar alguns llibres del gran Al’Khorezmi.
- L’Al’Khorezmi, és un dels meus preferits, estic segur que els seus escrits canviaran moltes ments curtes de cabals i retrogrades. Què en creus tu estimat Averrois?
- Estimat senyor, ja sabeu que és un dels meus guies en la recerca de la perfecció i crec que els seus escrits, tal com vos dieu, ja han començat a canviar la vida de molts...
El Califa és un gran estudiós de tot el que sigui matemàtiques, filosofia, ètica i moltes altres arts que domina a la perfecció. Per això coneixent-lo Averrois ja sap que les converses amb el Califa no solen ser curtes ni molt menys intranscendents, cosa que al Averrois no li comporta cap mena de recança. També li agrada parlar amb el seu senyor i compartir noves inquietuds i sapiències.
Les hores passen i entre plats d’exquisidesa i bona conversa arriben a la sortida del Sol. Averrois sap que el Califa no té moltes converses com aquella i és tot un honor estar al seu costat i que l’hi hagi ofert de passar tota una nit sencera parlant amb ell.
Després de les oracions a la sortida del Sol s’acomiaden i el Califa li dona el permís per poder estudiar qualsevol dels llibres que té a la biblioteca. L’Averrois, després de una salutació és conduit a la seva cambra.
Poques hores més tard és dirigeix cap a la gran Biblioteca. A la porta de la mateixa hi ha dos enormes guàrdies que la custodien. Al veure’l s’aparten i obren les grans portes de fusta bellament adornada. Quan ha acabat de passar les tornen a tancar darrera seu.
Ara està sol davant d’aquella espectacular estança plena de escrits de totes les èpoques, formats i ideologies. En Averrois hi ha estat moltes vegades i sap ben bé que és el que busca i a on trobar-ho. Amb la idea ben apressa del lloc exacte a on es troba arriba davant d’una estesa de llibres que tan sols parlen de matemàtiques i busca neguitós el volum del Kitab al-jabr wa'l-muqabala (Llibre de restaurar i igualar). Després d’uns minuts d’angoixa en els que no el troba, els ulls se li obren desmesuradament al veure en un racó el desitjat volum. L’agafa amb la cura del que porta un acabat de néixer i el posa a sobre d’una taula de fusta que hi ha al bell mig de la gran sala.
Per uns moments tan sols mira la portada i el títol escrit per en Al’Khorezmi.
El llibre està excepcionalment treballat. La portada folrada de pell amb les cantonades guardades amb triangles d’or. Les fulles són de pergamí gruixut i les lletres del títol estan gravades amb or i amb una cal•ligrafia acurada i perfecte en tots els aspectes.
Tan sols un minut després, com el que desperta d’un somni, agafa el llibre i l’obre fulla a fulla. Com ell creia, un cop passades totes les fulles, no hi ha trobat res, era massa evident que el gran matemàtic no hauria deixar a l’atzar la troballa d’una cosa tan meravellosa com el Sant Grial, però a on deuria amagar la segona part del escrit? I si no és aquell volum en el que està amagat? Per uns moments els dubtes donen voltes i més voltes pel cap, però torna a mirar detingudament fulla per fulla el llibre per veure si s’ha oblidat algun detall, un petita informació que el porti a on està el mapa.
Les hores passen i fulla per fulla, mira cada racó, cada paraula i quan està quasi al final del llibre, allí ho troba, petita anotació al marge “Hayyán Al-Kitab Al-Jalís” (Hayyán El llibre Pur). L’Averrois sap molt bé qui és en Abu Musa Yabir Ibn Hayyán Al-Azdí i coneix moltes de les seves obres i com no la que Al’Khorezmi ha anomenat en el seu escrit al marge. Amb pausa però a la vegada il•lusionat deixa el llibre del gran matemàtic al seu lloc i s’acosta a on hi ha els llibres d’alquímia. Allí pot veure el primer dels llibres de Hayyán Kitab al-Sab’in (Els setanta llibres) després un altre dels
més coneguts Kitab al-Mizân (El llibre de la Balança) En troba alguns més, però no pot veure el que busca i neguitós comença a anar d’una banda a l’altre sense aconseguir trobar-lo. – Segur que si hi ha l’anotació al marge és que el llibre de Hayyán també es troba aquí, però a on? - Pensa mirant al seu voltant l’immensitat de llibres que hi ha a les prestatgeries.
Després de molta estona de mirar i remirar i no aconseguir res i té un pensament – I si el té el Califa? -
Una estona després es troba pensatiu al jardí a prop de les cambres del Califa. Encara no ha dit res als servents de que vol veure al seu senyor. Si mostra molt interès, el Califa sabrà que alguna cosa amaga, però sinó li demana no sabrà mai si el té o no. El seu cervell està a punt d’explotar quan per sorpresa el Califa surt de les seves habitacions...
- Salam Maleikum estimat Averrois, que volies alguna cosa de mi?
- Salam Maleikum gran senyor, doncs estava a punt de demanar als vostres servents si em podíeu donar una audiència.
- Si necessites alguna cosa només ho has de dir als meus servents tenen ordres de, sigui el que sigui, concedir-t’ho.
- No és cap cosa d’importància gran senyor, tan sols que estava a la biblioteca buscant un llibre i no l’he trobat i em preguntava si vos el teníeu.
- En tinc alguns, de quin llibre es tracta bon amic?
- Doncs del Al-Kitab Al-Jalís (El llibre Pur) de Abu Musa Yabir Ibn Hayyán Al-Azdí, estimat i venerat senyor.
- Al-Kitab Al-Jalís, des de quan t’interessa l’alquímia Averrois?
- Més que d’alquímia en aquest llibre hi ha temes molt més profunds i molt més científics gran senyor.
- És veritat amic, Hayyán era molt més que un alquimista, era un home avançat al seu temps. Bé Averrois, ara he de marxar a posar remei a un litigi entre dos grans senyors i estaré fora dos dies. El llibre que busques els meus servents te’l portaran a les teves cambres quan tu vulguis, tan sols els hi has de demanar. I ara estimat amic t’he de deixar, que Alà sigui amb tu.
Amb una reverencia veu com el Califa surt a pas ràpid seguit dels seus consellers, el tema que l’ocupa deu ser d’importància perquè ell tingui que posar pau. Un cop han desaparegut per la gran porta del fons, es dirigeix cap a les cambres del seu senyor a on dos guàrdies li barren la porta. Una vegada hi arriba els soldats el saluden i Averrois parla...
- Vull que digueu al servent Mohammed que em porti el llibre Al-Kitab Al-Jalís a les meves habitacions ara mateix.
Els soldats el tornen a saludar i li diuen que comunicaran al instant la seva ordre al Mohammed.
Averrois va a les seves habitacions i els minuts li semblen eterns. De sobte truquen a la porta i ordena que passin. Dos servents, un d’ells en Mohammed porta el llibre i l’altre una plata amb fruites, dient-li que el Califa els hi ha manat que li portessin perquè se li faci més amena la lectura. Després el saluden i desapareixen tancant la porta al seu darrera.
Ara té el llibre al seu davant en una petita tauleta rodona. Ell se’l mira. Veu que no és un llibre tan acurat com el del Al’Khorezmi. Més aviat sembla un llibre que molta gent hagi mirat i remirat i això fa que l’Averrois estigui perdent, abans de fullejar-lo, les esperances de trobar el que busca.
Al final deixa de dubtar i l’agafa entre les seves mans. Quan se l’apropa pot comprovar que estava equivocat en la seva perfecció. No és tan enlluernador com l’altre llibre, però la seva confecció si que és acurada. Les seves tapes estan fetes de pell i molt ben treballades, encara que el pas del temps ha fet que els gravats que deurien lluir com obres d’art ara estiguin gastats, però no malmesos.
Tot admirant-lo ràpidament entra una imatge als seus ulls com un llampec. En la part de la coberta del darrera del llibre i entre alguns gravats si pot veure una copa. Agafa una lupa i la mira. No és gaire gran deu fer uns tres centímetres però quan l’examina detingudament, pot veure que a la base de la copa hi ha un símbol. Per un moment no ho pot entendre, però al tornar a examinar-ho ho veu molt clar, és una mitja lluna i en el seu interior una creu. Talment sembla que la mitja lluna rodegi a la creu perquè no prengui mal. Aquella és una clau molt important, però a on està la resta del mapa? Sense ell no trobarà mai el Sant Grial.
Amb tranquil•litat i al mateix temps amb afany, Averrois busca fulla per fulla el fragment del mapa que li falta per poder trobar l’amagatall del Sant Grial. I de la mateixa manera que en l’altre llibre no aconsegueix a la primera trobar cap pista que el porti a enlloc.
Dues hores després tanca el llibre i el deixa a sobre la tauleta, ha de descansar, la seva vista li fa pampallugues. És recolza en els coixins i mira el llibre tancat que descansa plàcidament sense explicar el seu secret.
Passa un minut darrera l’altre, Averrois sembla com si no estigués allí. La mirada llunyana, la ment en blanc. De sobte com si acabés d’aterrar d’algun lloc molt llunyà obre molt els ulls i es fixa en el llom d’aquell llibre, està segur que el que està veient és alguna cosa, al menys una pista. Agafa el llibre i és mira el seu llom. Pren la lupa, observa i somriu. Al final del llom i han petites copes com la de la coberta del darrera del llibre. Unes al costat de les altres formen una rebava. Averrois tiba d’aquesta rebava i poc a poc va sortint un tros de pergamí. Emocionat el tiba ràpidament, deixa el llibre a sobre la tauleta i es mira aquell document doblat. A sobre hi ha una frase... “La mitja lluna i la creu s’uniran per descobrir el secret”
S’ho llegeix una i un altre vegada abans d’obrir-lo, aquell missatge és ben clar, però que pot significar? Quina oportunitat hi ha de que això que està escrit passi? Les dues religions estan massa capficades en ser les úniques del món perquè alguna cosa com la que està escrita en aquest document passi de veritat. Llavors obre el document lentament sense pressa. Una vegada obert l’estén a sobre la tauleta apartant suaument el llibre. El fet de que faci tants anys que està doblegat fa que torni a la seva posició. L’Averrois agafa quatre objectes petits que troba per la cambra i els col•loca a cada cantonada del document. Una vegada està ben pla a sobre la tauleta, pot contemplar el seu descobriment.
Davant seu està l’altre tros que li faltava del plano d’un laberint i al centre del mateix la mateixa figura que ha trobat en el llom i la portada del darrera del llibre, una copa i en el seu peu una mitja lluna i a dins de la mateixa una creu. Busca entre les seves coses, treu la part del plànol que ja tenia i el posa al costat del que fa uns moments ha trobat. Aquí està el que desitjava, però aquell plànol no li diu realment per a on es va al laberint, encara en falta trobat un altre, el que diu verdaderament per a on s’entra a la mesquita.
Està embadalit mirant quan de sobte el papir i el pergamí sembla que s’atrauen i davant de la mirada incrèdula del Averrois es fonen en un de sol. Ara tan sols hi ha un pergamí que explica per a on han de passar per creuar el laberint.
Una vegada l’ha mirat i remirat, el gira i veu que en la resta del pergamí a on no hi ha la frase que ha llegit al principi hi ha un petit escrit amb lletres com si fossin fetes en foc. “Set homes de cor pur, cinc guerrers, un pensador i un innocent, es trobaran a la porta del Nord i obriran els set segells del Laberint quan la Mitja Lluna besi a la creu més brillant”
L’Averrois és queda petrificat, tot està escrit, allí al seu davant hi ha el missatge que el portarà, sembla ser, a ell i a sis homes més aconseguir el sagrat calze. Però com aconseguirà unir-se a ells, tan sols sap que s’han de trobar a la porta Nord, i encara que no diu de a on, intueix que és de la mesquita. Però que significa la resta del missatge. “...quan la Mitja Lluna besi a la creu més brillant.”
Es queda pensant una estona i de cop obre els ulls desmesuradament i crida... –És clar, com no se’m ha ocorregut abans, la creu més brillant, és molt clar, és l’Alfa Crucis, la Creu del Sud, l’estel que senyala a on és el Pol Sud- Però hi ha un altre dubte, pensa ell, quart creixent o quart minvant ? Ràpidament es treu la preocupació del cap, ha de veure aquella nit a on està la creu del Sud i per quina fase passa la Lluna i així sabrà quan temps li queda.
Averrois demana a Alà que a la nit el cel estigui sense núvols i quan és fosc veu que l’hi ha concedit el seu desig. Puja a la torre que és l’observatori del Califa i des de allí pot contemplar la Lluna i a on està la Creu del Sud. Ràpidament fa càlculs de quan estaran en la posició que demana l’escrit. Pocs minuts més tard sap que dos dies després es produirà l’esdeveniment que marca la estranya frase. Ha de tornar a Còrdova i estar preparat.
El que no ha vist l’Averrois és que des de una finestra de una torre del voltant hi ha un home que l’està espiant, és Mudaffar que des de que ha tingut noticies de l’arribada de l’Averrois l’ha observat de a prop i ja sap tan com ell, tan sols hi ha una petita cosa que el fa infeliç, no posseeix el mapa. Però un somriure surt dels seus llavis, només l’ha de seguir per aconseguir el que busca, el poder de l’immortalitat.