El Duc- IX Capítol (El Secret d'Averrois)

EL SECRET D’AVERROIS

Quan en Mudaffar va enviar l’emissari a Còrdova el va rebre l’Averrois i desprès de donar-li menjar i beure i deixar que passés la nit en una de les seves cambres, el va acomiadar com el que acomiada a un amic.
Quan va estar sol i va llegir detingudament el missatge del seu amic Mudaffar va comprendre la importància de qui trobés el Sant Grial.
Ell com a metge, filòsof i poeta sabia el bé que podia fer aquella troballa. I també, com no, el mal que podia produir. Feia temps que coneixia a Mudaffar, sabia que era ambiciós i que per poc que pogués intentaria aconseguir la relíquia pel seu benefici.
Feia uns anys havia caigut a les seves mans un antic papir que contenia un plànol un laberint del subsòl de la mesquita, però faltava una part. A més a més a dins del papir hi va trobar per la seva sorpresa una clau Anhk i les al•lusions a la copa de la vida. Però en aquell moment estava molt enfeinat en altres elucubracions més terrenes, que investigar una possible troballa. Com que també li faltava la meitat del plànol, que podia fer amb tan sols una part? Per això ho va deixar corre a l’espera de que algun dia caigués a les seves mans el tros que faltava.
Però ara en Mudaffar li havia fet veure que tot allò era important i que més d’una persona podia intentar apropiar-se el calze de la vida. Perquè no investigar una mica a veure que trobava?
Va anar a la seva habitació i es va aturar davant d’un moble a on guardava algun dels seus llibres. Quan hi va estar al davant va tibar una banda del moble cap a ell i es va moure amb facilitat. Darrere del mateix va aparèixer una porta, va agafar un llumener, el va encendre. Desprès es va treure una clau de la butxaca i va obrir la porta cap a dins, al mateix temps que el moble va tornar al seu lloc mentre ell entrava.
L’estança era un habitació d’uns cinquanta metres quadrats. A totes les parets hi havia papirs, pergamins i llibres de totes mides i pel que semblava de totes les èpoques. Al bell mig s'hi podia veure un taula gran de fusta. Ell va anar cap al prestatge que hi havia a la paret del davant de la porta i es va aturar davant d’una caixa de fusta molt ben guarnida. La va treure de la prestatgeria i la va posar damunt de la taula. La va obrir i desprès de recercar a dins va treure un farcellet amb forma de cilindre. Va tancar la caixa de fusta i la va tornar al seu lloc a la prestatgeria.
Altra cop a la taula, va esta mirant uns instants el farcellet. Després el va desembolicar i va treure un papir. El va estendre i a dins va aparèixer una clau egípcia de la vida, un Anhk. La va apartar a un costat i va estar mirant el papir una bona estona.
Els seus ulls anaven d’una banda a l’altre del papir escorcollant cada inscripció cada detall fins que un somriure va aparèixer en el seu rostre. Llavors d’un calaix de la taula va treure una lupa i va inspeccionar a fons una part del papir.
- Per fi he trobat a on està l’altre part! Va pensar tot somrient.
- No m’hauria pensat mai que fos allí. El més difícil serà aconseguir-la.
Amb la lupa va tornar a inspeccionar aquell tros de papir. Sempre havia pensat - qui hauria fet aquell mapa de la antiga mesquita? - Era un papir antiquíssim però les inscripcions eren més recents, potser tres-cents anys més o menys. Donant la volta a tot el perímetre hi havia inscripcions en llatí. No deien gran cosa, tan sols unes alabances a la copa de la vida i salms a Déu. Però feia poca estona havia vist, de casualitat, alguna cosa més que les vegades anteriors. A dins d’algunes columnes de l’antiga mesquita hi havia petites síl•labes inconnexes però que seguint un ordre havien donat a l’Averrois la solució. AL-KHO-REZ-MI–AL-JABR
Més clar no pot ser, pensà l’Averrois. Muhammad ibn Musa abu Djafar Al'Khwarizmi, també anomenat Al'Khorezmi (AL-KHO-REZ-MI ) i la segona part de les síl•labes també era molt clar. El famós matemàtic, historiador, geògraf i moltes coses més havia fet un llibre, un meravellós llibre en el que explicava com eren les matemàtiques, és titula Kitab al-jabr wa'l-muqabala (El llibre de restaurar i igualar ) o sigui una part del llibre (AL-JABR) . La conclusió més lògica era que el famós matemàtic havia estat el que havia fet el mapa en el papir i que la segona part del mateix es trobava a dins del seu llibre.
No n’hi havia gaires volums i l’Averrois sabia a on es trobava l’original que va fer el mateix Al'Khorezmi. A l’Alhambra a la biblioteca del Califa. Segur que el que buscava es trobava allí. Tan sols esperava que el Califa li deixés examinar i no fes preguntes indiscretes.
Sense pensar-ho més va recollir un petit farcell de roba pel camí i va ordenar al seu servent que li ensellés el seu cavall. Pocs minuts després Averrois cavalcava cap a Granada...