El Drac d'Or- III Capítol

CAPÍTOL TERCER: LA SECTA

Tan de pressa com van saber la noticia els alts estaments ens va recomanar, per no dir obligar a tots els membres de l'expedició que no diguéssim res de el que havíem vist a ningú, ni als nostres familiars i ens van fer signar un paper pel qual si faltàvem a la nostra paraula ho passaríem malament.
Com que era un especialista amb llengües mortes vaig formar part dels deu catedràtics que vàrem estudiar els pergamins, que els van transportar de les muntanyes de Núria a un edifici de la Universitat de Historia de Barcelona.
Havíem comptat que hi havia uns deu mil manuscrits i per mètodes de datació vàrem veure que eren de diferents segles, que anaven des de el mil abans de Jesucrist fins al segle 20, el que va posar en evidencia que hi havia algú, una Germandat, una secta o alguna cosa pel estil que havia mantingut i ampliat aquella descomunal biblioteca, però qui eren i que havia sigut d'ells, tan sols els relacionava en que en tots els pergamins hi havia la figura d'un drac.
Els mesos van passar de pressa i l'estudi d'aquells manuscrits no ens duia en lloc, aquell llenguatge era nou i no teníem cap manera de comparar-lo amb cap altre. S'assemblava a altres, però de diferents llocs del món. Vam pogué separar tots els signes que els composaven però no sabíem el que significaven cadascun d'ells. Fins que un dia vaig tenir la gran sort de trobar la resposta.
Després de mirar i remirar més de mil manuscrits, vaig trobar-ne un que no sé si va ser per un error del que va copiar el manuscrit o si va ser expressament, estava escrit també en llatí. Aquell petit error, entre cometes, em va recordar la pedra Roseta i va ser el que ens va donar la clau del llenguatge.
No sabem la mà negre que es va atansar sobre aquell descobriment però a mida que anàvem sabent el que deien els manuscrits, el tema de seguretat s'anava tornant més i més problemàtic.
Aquells escrits ens deien coses que la historia dels guanyadors havia capgirat, qui sap si aquella secta que durant tan temps avia mantingut aquell secret volia que sigues sent un secret o eren altres gents els que volien que no sortís a la llum.
Al cap de unes setmanes, es va rebre l'ordre de traslladat tota la documentació a Madrid i amb ella també a nosaltres. Ens van instal·lar a les afores en una espècie de complex industrial ballat i amb molta seguretat.
De mica en mica els meus companys els anaven traslladant, els anaven reemplaçant per científics militars, i em vaig assabentar que desapareixien sense deixar rastre, el que em va fer témer per la meva vida i la dels meus.
Un dia al mati vaig trobar estrany que en recinte no hi hagués els guàrdies de sempre i quan vaig anar al departament vaig veure que sortia fum, vaig pujar tan de pressa com vaig pogué, però el foc ja estava cremant tot el lloc de treball, vaig entrar i vaig recollir aquests pocs manuscrits que t'he pogut fer arribar. Es una pena que aquests escrits tan sols siguin una recopilació de llegendes, però espero que en les teves mans surtin a la llum.
Ells saben que m'he pogut escapar i em busquen, no he tornat a casa i la veritat es que la meva mort seria el millor pels meus.
Sabia que tenia que ensenyar a algú el que havíem trobat i vaig tornar a Núria a la cova per pogué fer fotos i així al menys tindria alguna cosa que corrobores la meva versió, però era massa bonic, quan vaig arribar em vaig trobar que havien fet explotar la muntanya i la cova estava soterrada amb milers de tones de roca, era el final.
T'he fet un mapa perquè puguis trobar el lloc a on estava la cova si et pot servir de res, i tan sols em resta donar-te les gràcies si portes endavant aquesta creuada.
Una abraçada.
F.G.P