El Drac d'Or- II Capítol

CAPITOL SEGON: LA COVA

Un hora després deixava el cotxe al garatge i pujava corrents per l'escala interior de casa meva, portava la maleta i tan aviat com vaig arribar al meu despatx em vaig treure la gavardina, la vaig llençar sobre un sofà que tenia per llegir i vaig posar la maleta sobre la taula.
Vaig treure els tres tubs de cartró, vaig seure i vaig obrir la caixa de fusta.
Com ja havia vist dins del cotxe, hi havia un plec de folis i pel que vaig començar a llegir abans, en ells m'explicava el significat dels pergamins i la traducció dels mateixos...
"Com podràs veure la nostra cita no ha estat possible, em sap greu haver-te donat aquest ensurt, ja que no t'esperaves trobar-te aquesta maleta en el teu cotxe, perdona'm.
En els tubs hi podràs trobar nou pergamins de diferents èpoques, aquests els vàrem trobar en una expedició arqueològica a una de les muntanyes al voltant de Núria. Aquesta expedició es va dur a terme perquè un excursionista es va trobar per casualitat una cova entre les roques mentre intentava aixoplugar-se d'una forta tempesta. Va entrar a la cova i al endinsar-se cap el fons de la mateixa, ja que plovia a bots i a barrals, va trobar que el pas estava barrat per una formidable porta de fusta amb unes inscripcions molt antigues i va donar compte de la troballa a la Generalitat.
Com que el nostre equip era un dels millors en temes arqueològics em van demanar que anéssim a investigar sense dir res a la premsa, donat que ningú sabia el que podria ser.
Com si fóssim uns excursionistes més ens vàrem endinsar en la muntanya, el temps era bo i segons el servei meteorològic tindríem uns dies de bonança, la veritat és que ens pensàvem allotjar aquella nit al hotel de Núria, perquè no esperàvem trobar res de l'altre món.
En Jacint, que així es deia l'excursionista que va trobar la cova, anava davant obrint el pas. Ens va dir que en teníem per dues hores ben bones, això no ens va preocupar ja que estàvem acostumats a fer muntanya.
En l'expedició anàvem quatre persones, en Jacint, dos arqueòlegs i un mosso d'esquadra que ens van obligar a portar per la nostra seguretat. En Jacint se'n recordava molt bé d'on era la cova i tal com va dir dues hores després al tombar una gran roca, allí estava...
L'entrada era molt petita com si la immensa roca s'hagués trencat i per la seva ferida ens deixés passar, la primera impressió era de que allò seria una bestiesa i que tornaríem de pressa a casa. Vàrem agafar les llanternes i ens vam endinsar al cor de la muntanya.
La sorpresa va ser tan gran que ens vam quedar tots bocabadats contemplant aquella caverna, que faria uns cinc metres d'alçada per cinc més d'amplada i uns altres cinc o sis de fondària, al fons de la mateixa una formidable porta...
No menteixo si dic que feia de tres a quatre metres d'alçada per més de tres d'amplada, vàrem calcular pel so al colpejar-la que deuria tenir mig metre de grossària. Les inscripcions que estaven fetes a foc eren d'allò més estranyes, no s'assemblaven a cap idioma conegut, era com una espècie de barreja d'idioma celta, rúnic i ciríl·lic al mateix temps o mirant-ho bé, res que se l'hi assemblés.
Vam mirar per tota la porta i el més curiós és que no tenia cap mena de pany per poder obrir-la, tan sols gravats rovellats i plens de pols per tot arreu.
Ens vàrem mirar els uns als altres amb un gest de no comprendre que estava passant, i de quina manera podríem obrir-la. Em vaig apropar a un dels seus costats vaig passar la mà per on tenia que acabar-se i no vaig veure ni notar el final. Allò em va fer entendre que no s'obria normalment sinó que s'obria com les portes dels grans magatzems, hi hauria algun mecanisme que la fes obrir, però quin?
Amb les llanternes vam començar a inspeccionar la cova per veure si trobàvem alguna cosa, però tot va ser en va, i quan ja pensàvem en marxar i tornar un altre dia amb reforços, va passar la llum de la meva llanterna per la porta i vaig veure un petit reflex, em vaig acostar i de mica en mica s'anava fent cada cop més lluent, fins que vaig pogué veure un gravat al mig de la porta. Estava brut però el vaig fregar i va començar a sortir la forma d'un drac lluent com l'or.
Tots els presents estàvem segurs que aquell gravat era l'enigma per poder obrir-la, però no sabíem que fer.
Em vaig acostar i vaig posar la mà sobre el gravat, al contacte amb la meva mà el drac va començar a enfonsar-se i als pocs moments es va sentir el soroll de lliscar de la roca mentre el drac es tornava a posar al seu lloc i la porta lentament es va obrir...
Tots estàvem drets al davant d'aquella descomunal massa de fusta i ferro que es movia a poc a poc i que ens estava donant pas a un món desconegut. Les llanternes enfocaven al interior però vam veure estranyats que de dins sortia una llum clara com si estiguéssim entrant a una catedral en ple dia, vam esperar que s'obrís de bat a bat per intentar mirar al interior i comprendre que era allò.
A poc a poc vam entrar dins de el que semblava un cúpula. Al mig de l'estança hi havia una columna que entre sis homes no es podia abraçar i que aguantava el sostre perquè no caigués. Estava gravada amb tota mena de figures, des de dracs i altres animals mitològics a cares de guerrers i mags, l'espectacle era sublim donant la sensació que d'un moment a l'altre tindrien vida i ens demanarien perquè profanàvem aquell lloc.
La llum en un principi no sabien de on venia, però ens vam adonar que s'havia perforat la muntanya i per un complicat joc reflectia la claror de fora.
La sala era circular i al centre, la columna. Tot al voltant de la sala hi havia compartiments quadrats de metro per metro, des de terra fins a uns sis metres d'alçada i dintre de cada compartiment hi havia arxivats amb molta cura milers i milers de pergamins.
Vaig agafar un d'ells al atzar i estava escrit amb el mateix llenguatge estrany de la porta, aquell era un descobriment que ens podria donar moltes respostes a molts temes. Però en aquell moment tan sols ens fèiem preguntes..