El Drac D'Or - I CAPÍTOL

CAPÍTOL PRIMER: CONTACTE

A principis de segle XXI hi va haver un descobriment que no va veure mai la llum perquè a ningú l'interessava donar importància a les veritables arrels màgiques, culturals i polítiques del poble català.
Un dia a la nit vaig rebre una trucada molt estranya, un home em deia que tenia a les seves mans una important troballa i creia que jo era el més idoni per posar-la en coneixement de tots, ja que escrivia articles a una revista cultural de la ciutat de Barcelona, que ara no diré el nom per no fer propaganda. Vàrem quedar per trobar-nos en una gasolinera a les afores de la ciutat.
El dia era plujós i la veritat és que no en tenia moltes ganes de anar-me'n a veure un estrany que em volia ensenyar una troballa, i que no podia venir a casa meva perquè era molt perillós. Però la meva curiositat va poder més que la meva mandra, vaig agafar el cotxe i em vaig dirigir cap al punt de trobada. No sabia com era ell, doncs em va dir que seria millor per mi no donar-me detall de la seva persona, així si em seguien no es donaria a conèixer i un altre dia ja es posaria en contacte amb mi; ell a mi si que em coneixia.
L'autopista estava plena de cotxes i amb la pluja i la meva mala visió de nit em feia posar en tensió suant-me les mans. El lloc no era molt llunyà tan sols a uns quinze minuts, però com sempre els quinze minuts es van convertir en trenta per culpa del trànsit.
Vaig arribar a la gasolinera deu minuts més tard del que havíem quedat, vaig pensar que ja no el trobaria, em vaig asseure al bar i vaig demanar un refresc. Al bar tan sols hi havia tres persones, una parella i un home ja gran que es prenia un cafè amb llet que em va mirar d'una manera estranya, li vaig tornar la mirada pensant-me que era el que em volia veure, però no va ser així, sinó que va continuar llegint el diari i prenent-se el cafè amb llet. Van passar més de quaranta minuts i veient que ningú feia senyals de voler parlar amb mi, vaig pagar i maleint l'hora que em vaig deixar portar per la meva curiositat vaig sortir del bar per anar-me'n cap a casa.
De lluny vaig prémer el comandament a distancia per obrir les portes del cotxe i la meva sorpresa va ser quan es van tancar en lloc d'obrir-se. Vaig entrar al cotxe tot "despotricant" de la meva mala memòria al no haver-lo tancat abans, "qualsevol dia me'l robaran" vaig pensar. Vaig posar les claus al pany i al anar a engegar i posar la marxa enrera, vaig veure una maleta davant del seient de l'acompanyant, amb un acte reflex vaig mirar als seients de darrera tot pujant-me l'escalfor a la cara, no hi havia ningú, ràpidament vaig tancar el segur del cotxe i vaig respirar fons.
Per un moment vaig pensar en una bomba, fent fora ràpidament aquesta idea del meu cap, qui voldria matar-me en un lloc tan apartat, i perquè, si era insignificant? Una vegada tranquil·litzat vaig agafar la maleta, la vaig posar sobre el seient i la vaig obrir. Hi havia tres tubs de cartró i de dins vaig treure uns pergamins que semblaven molt vells. Amb la llum de dins el cotxe vaig veure que estaven escrits en un llenguatge que no coneixia, els vaig anant fullejant un per un i tots estaven escrits en la mateixa escriptura, "quin idioma deuria ser?", vaig pensar mentre tornava a posar els pergamins a dins dels tubs i continuava mirant dins la maleta. Al fons de la mateixa vaig trobar una caixa de fusta, una mica mes gran que la dels havans i la vaig obrir...