El dia que vaig néixer

Un relat de: DaniVent

El dia que vaig nèixer, mare,
em vas mirar com ningú ha fet fins ara,
tot i que jo, amb parpelles tancades,
vaig veure la llum que els teus ulls amagaven.

Els teus cabells negres, em queien sobre la cara,
aquella olor, m'ha quedat per sempre gravada.

Les teves mans m'abraçaven amb tendresa,
amb tacte suau i amb fortalesa.

Estava tot nu, però la teva calor em vestia,
com més em gronxaves més segur em sentia,
vaig saber llavors envers aquella escalfor,
que res o ningú em podia fer por.

Em vas parlar, com havies fet d'altres vegades,
però la veu, era ara més dolça més clara
i tremolosa per les llàgrimes salades.

Aquell dia, vaig intuir el significat d'una mare,
lluitar pels seus fills, fins que l'espelma s'apaga,
i com a fill, avui se que no m'equivocava.

Comentaris

  • que tendre...[Ofensiu]
    jOaneTa | 13-08-2007 | Valoració: 10

    Si la teva mare ha tingut l'opció de llegir o escoltar això estic gairabé segura de que ha tornat a vessar alguna llagrimeta salada...
    És un omenatge molt especial per a ella. Una cosa senzillament preciosa.
    Petons.

    jOaneTa