Caminant fins L'Alba

Cada pas endavant m'apropava més a tu
cada paraula m'omplia d'esperança
cada silenci era un record amb tu
cada somriure la il·lusió de poder estar junts
tans bons moments en un dia inoblidable
compartint el sol sobre la fusta del moll del riu
observant la majestuositat de l'Ebre a d'alt del castell de Miravet
absorbint la lluminositat de la lluna sobre les muralles de Tortosa
i conversant en el viatge de tornada a casa
volant sobre l'asfalt entre les fosques muntanyes
de nou sota la llum de la tímida lluna
les nostres dolces paraules dirigint-se un a l'altre
ens portaven per camins on no recordarem el seu paisatge, sinó,
aquell moment tan intens on els dos estàvem sols en l'univers.