Com el Sol i la Lluna

Un relat de: DaniVent
Sempre he pogut seguir la lluna,
sempre he pogut seguir els sol,
però ara ets tu qui haig de seguir
se'm fa difícil el camí.

Jo sóc el sol i tu ets la lluna
tan sols ens mirem de lluny
quan jo surto tu t'amagues
quan tu ets plena jo no hi sóc.

Quan il·lumines les estrelles
ja no sents l'escalfor
que té donat durant el dia
perquè enlluernis la foscor.

Té donat la meva llum,
té donat tot el meu cor,
no vull perdre l'esperança
que algun dia estarem junts.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer