Cercador
El dia que ho vaig veure.
Un relat de: llumperduda- Compartir:
Aquesta sensació en l'aire,
el vent càlid i el so de les fulles
per l'agressivitat amb què són tretes del camí, plourà.
Que paradoxal, quan en el meu interior semblés voler sortir una tempesta d'emocions, aquí fora tot flueix com a part d'una dansa natural.
A qui puc trucar? En aquest moment reviso una i altra vegada els noms escrits en el meu telèfon que diuen ser els meus contactes,
alguns favorits en aquesta marcatge ràpid,
més no sento la confiança suficient amb cap.
Vull parlar però no hi ha paraules que puguin dir tot el que sento,
encara no han inventat les paraules,
que descriguin com et sents,
quan oblides respirar i has d'aprendre a fer-ho novament.
I és que no hi ha empatia que aguanti el meu sentir,
ni imaginació suficient per recrear el meu dolor.
Així que aquí estic,
admirant i sentint la calidesa
que m'encantaria tenir en el meu interior,
per sobre aquest fred embriagador.
Hi ha dies que el simple fet de respirar
em deixa exhausta.
Sembla més fàcil deixar córrer la vida,
la idea de desaparèixer et dona pau.
Estic perduda en un forat on no hi ha sol.
No hi creixen flors.
De tant en tant
surt de la foscor alguna cosa que estimo
i altre cop em dona vida.
Veure un cel estrellat,
llegir un bon llibre,
riure amb vells amics.
Però segueixo atrapada en una lluita,
una lluita per salvar la meva vida.
Comentaris
-
Ostres[Ofensiu]kefas | 01-04-2019
Al començar a llegir el teu poema m’han vingut ganes de fer broma sobre el tractament que en fas del gènere. Però m’ha aturat el pensar que potser no ho has escrit des de la ficció i que una conyeta podria agreujar la teva dolorosa realitat. Mira, si et vols explicar ho pots fer enviant un correu a algun dels relators, potser saps que l’anonimat ajuda a deixar-se anar sense por als retrets. -
No admès a concurs[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 17-03-2019
Benvolgut relataire, has clicat a la pestanya de participació del IX Concurs ARC de microrelats a la Ràdio ARTS, en penjar el teu relat, i creiem que ha estat un error.
Un cop revisat hem vist que no compleix les bases del Concurs, ni en categoria literària ni en temàtica.
Si la teva intenció és participar, et demanem que ens enviïs un altre relat que s'avingui a les bases del concurs.
Gràcies!
Associació de Relataires en Català (ARC) -
El crit![Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 09-03-2019 | Valoració: 10
El teu poema el percebo com una crit d'auxili, com un cant de desesperació el qual tothom se sent retratat o s'hi ha sentit algun cop a la vida. I que és aquest sinó pouar en la fondària de l'ànima sofrent i joiosa alhora. A vegades l'aigua, en aquest cas elixir de vida, es troba tan fonda dins el pou existencial, que al poal lligat de la corda li costa arribar-hi.... Nil.