El desig de ser immortal

Estava a casa pensant sobre coses de la vida com quan vaig a morir. Llavors van trucar a la porta, no hi havia ningú, simplement un paquet i una nota. Primer vaig llegir la nota que deia el següent: Amb aquest paquet un desig podràs demanar però vés amb compte perquè et pots penedir. No me la vaig prendre molt enserio. Vaig obrir el paquet i hi havia un àngel que portava una trompeta. Em va agradar molt així que la vaig posar per decorar el moble. Vaig tornar a les meves coses, a pensar i pensar. Vaig pronunciar aquestes paraules: Desitjo ser immortal. Tot d'una va sonar una trompeta i era la que portava l'àngel. Van arribar els meus pares i els vaig explicar el succeït, em van dir que eren coses absurdes. Passava molt temps i jo seguia amb el mateix aspecte, no envellia. Anys i anys van passar i jo seguia igual. Els meus pares van morir i jo seguia igual. Vaig pensar moltes coses i no sabia que fer. Llavors vaig escoltar una veu que deia. "Si enrere vols tornar primer hauràs d'entendre" em vaig quedar aturat i llavors vaig recordar de l'àngel i de la seva absurda noteta però encara no sabia el que havia de comprendre. Vaig decidir intentar recordar tot el que va passar aquella tarda i vaig trobar la clau. Havia de comprendre que la vida és per morir i que sempre ha de succeir. Vaig escoltar una altra vegada aquella veu tan rara. "Per tornar has de recordar i aquelles paraules pronunciar a l'inrevés". Quines eren aquestes paraules que vaig pronunciar, havia de ser exacte per tornar a la normalitat i encara no sabia si aconseguint dir aquestes paraules tornaria, no sabia si encara hi havia més proves per superar. Era ja molt tard i em vaig ficar al llit em vaig posar el despertador per aixecar-me molt aviat. Encara no sortia el sol i ja em vaig despertar. Vaig tornar a pensar quines eren les paraules i mirant a l'àngel em vaig recordar de que després de dir aquestes paraules va sonar la trompeta de l'àngel. Ja era un gran pas amb molt d'entusiasme vaig dir. "Ja ho sé". Vaig pronunciar a l'inrevés vull ser immortal i no passà res, encara tot seguia igual. Jo ja no podia més no sabia com i de pensar. No comprenia perquè em va passar a mi. Eren tantes les preguntes que ja no me'n recordava del meu primer pensament. Estava a punt de plorar quan vaig recordar aquestes paraules eren desitjo ser immortal. Les vaig pronunciar a l'inrevés amb dificultat però vaig poder dir. "Latrommi res ojtised". Sí que ho vaig aconseguir però va tornar a sonar la veu rara. "Dos passos fets estan i el tercer i últim sense ajuda ho has de esbrinar." Em vaig tornar a enfadar perquè ja estava molt fart de totes aquestes proves estúpides, però volia tornar a la normalitat i havia de esbrinar el tercer pas per finalitzar. Aquella tarda no ho vaig poder esbrinar, ni l'altra, ni l'altra, al cap de 3 dies vaig pensar que tot això no hauria passat si no hagués pensat sobre ser immortal. Va tornar a sonar la veu. "El penediment era el tercer i més important pas. Amb tot això a la normalitat pots tornar "I va sonar de nou la trompeta i van aparèixer els meus pares com aquell dia estrany, tornava a tenir els meus vells amics ...
Per això ara sóc aquí explicant-i moltes persones creuen que només era un estrany somni però en realitat sé que tot això em va passar.