Cercador

Llista categories

El darrer poema

Un relat de: Josep Bonnín Segura

... Un dia, no molt gris
un home, si, estrany, un home
va començar a llançar poemes,
molts de poemes,
verds, tristos, estúpids
rojos, blaus i molts d'altres
cap aquell cel que veia
cap aquell cel
que no podia afirmar si hi era,
cap a ell...

Desembolicar les seves cadenes i s'agenolla damunt la terra.
Sortiran al pas dels seus poemes, niguls, falzies, estels i un sol.
L'home estava tot sol, era tot sol, plorava tot sol, reia, cantava i somniava sempre tot sol.
Demanava tot el que no es pot demanar, totes les coses que ens han prohibit d'alguna manera demanar.
Era un home perillós i tot sol.
No hi havia flors, ni arbres, ni homes ni renous.
El silenci i ell, tot dos mirant el cel, xerraven o ploraven, tal vegada estimaven. No ho sé, no li vaig demanar. No hi era.
L'home era jo,
que feia tantes coses, que veia tantes coses, que tenia tantes coses.
Segui aquell home xerrant amb el silenci o estimant. Quan un dels poemes, dels que tenien més punta, es clavà a un nigul. Gotejava.
El poema no arribà al blau, no va poder veure que hi havia després del cel, tal vegada més cel. Ni el poema, ni l'home, ni els niguls ho sabien.
Llavors, ja banyat, sentint la freda humitat d'aquelles petites gotes, es sentir cansat. Malgrat tot va es va seure i alça altre pic el cap, que abans tenia cot a terra.
El cel no havia respost.
Plorar. No de tristesa, volia parèixer-me a les gotes sortides del nigul.
Plorar i fer un riu.
Més tard, quan ja els poemes es desfeien dins la foscor, com jugant a amagar-se enmig de les petites ombres que sorgien. Un poema en forma de llança i blau obscur, aparegué i creuant els niguls i el sol, es clava al blau traspassant-lo. Segui aquell poema pujant, el poema no s'aturava, ja no hi havia res a poder-lo aturar.

Era el darrer poema
El poema que sempre hem desitjat fer
El poema que sabem que mai sabrem
El poema que no torna i que és impossible escriure'l
El poema que mai recordem
El poema que estem cercant, sempre cercant.

El cel es començar a enfosquir-se. No sabia on hauria arribat aquell poema. No ho sabia.
L'home...el silenci; si l'home amb el silenci, l'home que és silenci.
Sé, perquè ho sé, que més enllà on parlava abans, i no me demaneu perquè, no hi havia ni home, ni niguls, ni silenci, ni cel.
No me demaneu perquè...ja ho he oblidat.
No vos he parlat qualque vegada del darrer poema?
És igual, no el sé.

Un dia, no molt gris
un home, si estrany, un home...

Comentaris

Afegir comentari

poeta[Ofensiu]
mar - montse assens | 14-06-2004
Un poeta no pot escriure el darrer poema. Penso que sempre el duu a dins seu i que crida fort per sortir...
I segur que aquest últim és el millor de tots, i es qeda a dins per això, per donar vida al poeta.

M'ha agradat molt llegir-te
No sóc una poetissa, però m'apassiona la lectura farcida de bellesa[Ofensiu]
Claruska | 13-06-2004
A mi m'ha fet pensar en la ment d'un poeta. Quan fa un poema en "sol·litud" intentant cercar el "darrer poema" sí, com Josep diu, aquell que intentem buscar, aquell que no sabrem mai com l'hauriem fet. M'ha agrat.

l´Autor

Josep Bonnín Segura

407 Relats

921 Comentaris

539678 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.

r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
Fa 3 anys he fet la mestria de Reiki, mètode USUI.
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.

Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >