El Currículum de l'Agustí

Us explicaré la història d'un bon amic meu, l'Agustí, però m'haureu de perdonar un petit defecte que tinc: m'expresso amb el cul! I és que, la paraula cul, des de sempre, ha estat un element indispensable del meu vocabulari. Espero que no us sapigui greu perquè, no puc fer res per evitar-ho. No us penseu, però, que no ho he intentat. L'any passat, em vaig inscriure a un curset d'aquests tan cars d'internet per escriure bé però, va ser inútil. Sóc molt meu jo!

L'Agustí era un home treballador com pocs n'hi ha al món i us ho dic jo, que el vaig conèixer en persona. I, a més de treballador, era un gran pare perquè, mira que s'ha de tenir paciència per aguantar aquella colla de mantes que tenia per fills! Sort que amb la seva esposa, la Josefina (la Fina pels amics), eren com cul i merda i s'entenien d'allò més bé a l'hora d'educar els seus xiquets. Sort en tenia, d'ella, que s'ocupava de la llar! Ara bé, això de portar el jornal a casa, li va tocar a ell i no us penseu que va ser fàcil labor perquè, havia de fer cagar molts culs, l'Agustí!

La primera feina que va tenir va ser de repartidor de bombones d'aigua mineral pels diversos departaments d'una empresa, la qual no nombraré per no fer propaganda gratuïta. Només diré que hi treballa molta gent i que té una xemeneia molt gran, amb forma de diàbolo, tocant del riu. Allà vosaltres amb les vostres deduccions però, que consti que jo no us he dit res, eh! Per on anava? Ah, sí! La qüestió és que ell era la mar de feliç carregant garrafes amunt i avall però, un bon dia, va decidir que no volia passar-se la resta de la seva vida fent el mateix. Així que, va determinar que era hora de mullar-se el cul ja que, si no s'arriscava ara, després seria massa vell. I, dit i fet, va anar a parlar amb el seu cap i li va dir que demà no calia que l'esperés, que ja no vindria més. El seu superior es va posar a remugar però, l'Agustí, ja ho tenia més clar que l'aigua. Entretant s'allunyava sentia, de fons, la veu del seu ex-superior que li deia: "Ves i que una puta et bufi el cul!". L'Agustí, que sempre va ser molt correcte, es va ficar la llengua al cul i va continuar caminant amb la testa ben alta.

Quan va arribar a casa li va comentar a la Fina la decisió que havia pres. La noticia, així d'entrada, la va fer caure de cul. Qui portaria el pà a casa fins que ell tornés a tenir el cul llogat? La veritat és que, la Fina, aquella nit no va poder dormir dels nervis. Es va passar tota la nit en vetlla, tancada al lavabo i asseguda al vàter. Semblava que hagués perdut la clau del cul, la pobra! A l'endemà, va intentar fer-lo canviar d'idea però, no hi va haver manera. Quan a l'Agustí se li posa una cosa al cap no se li pot ficar ni un pinyó al cul. No us podeu imaginar com n'arriba a ser, d'orgullós, quan vol!

Cal dir que la primera entrevista de feina no va trigar gaire en aparèixer. Era per fer de venedor a domicili i, això d'haver de voltar, ja feia per ell que era un cul de mal seient. Llàstima que no l'agafessin. Amb bones paraules, li van dir que no tenia molt bona presència per treballar de cara al públic. Dit d'una altra manera, que era més lleig que un cuc pelut. Però ell, orgullós com sempre, se'n va anar amb el cul batut i la cara alegre.

La següent entrevista era per fer de guarda de seguretat d'una discoteca d'aquestes per al jovent. La realitat és que això d'haver de tractar amb marrecs li feia bastanta gràcia i va voler provar-ho. Però, tampoc el van agafar. Aquest cop li van dir que no tenia suficient envergadura. El meu amic, que de llepar culs no en va saber mai, no va voler insistir ni, menys encara, suplicar.

L'Agustí, fins aquell moment, sempre havia estat sortós en tot. N'hi havia que deien que havia nascut amb una flor al cul. Però, últimament, la sort no li estava de cara i, cansat d'arrossegar el cul per les oficines dels Serveis d'Ocupació de Catalunya, va creure oportú tornar a fer allò que sempre havia fet i que en tenia el cul pelat. Tornaria a ser pagès que, per ser-ho, no cal que et facin cap entrevista. A més, ni a les cols ni a les carxofes els importaria si era poc afavorit i esprimatxat.