Cercador
EL CRISTÒFOL COLOM DE L’ARBOÇ
Un relat de: Antonio Mora VergésL'edifici ara dit – de les Amèriques – fou construït de cap i de nou per un mestre d’obres i/o un arquitecte ‘desconegut’ segons llegeixo; aquestes coses no son dissortadament inhabituals a l’Arboç, però costa d’entendre com es podia aixecar – face to face amb l’Ajuntament – un edifici, sense que la Corporació Local en tingues coneixement. S’inaugurava l’any 1923 per Marcel•lí Jané, qui exercí com a venedor ambulant fins a l'any 1936.
Abans fou ocupat pel sabater Sagal que es traslladà des de l'edifici de La Confiança, que curiosament s’aixecava també sense coneixement de la Corporació Municipal, en el mateix carrer Major.
El que atorga notorietat a l’edifici de les Amèriques, i a la mateixa població de l’Arboç, és l'estàtua de Colom situada al capdamunt de l'edifici, còpia a escala, en fusta de caoba, de la que hi ha a Barcelona i que va ser realitzada pel seu mateix autor, Rafael Atché i Ferré (Barcelona, 1854 – 1923)
Aquesta rèplica va figurar al pavelló del fabricant de tabacs local Josep Gener i Batet (l'Arboç, Baix Penedès, 1831 — Barcelona, 1900 ) a l'Exposició de 1888.
Quan el palau Gener es va vendre als salesians que hi instal•larien un noviciat , que passarà a ser escola –residència, l'estàtua vaser venuda al seu actual propietari, que la va situar a l’emplaçament en que avui es troba.
Sou pregats d’ajudar-nos a l’email coneixercatalunya@gail.com en la tasca de recuperació de la memòria històric
Abans fou ocupat pel sabater Sagal que es traslladà des de l'edifici de La Confiança, que curiosament s’aixecava també sense coneixement de la Corporació Municipal, en el mateix carrer Major.
El que atorga notorietat a l’edifici de les Amèriques, i a la mateixa població de l’Arboç, és l'estàtua de Colom situada al capdamunt de l'edifici, còpia a escala, en fusta de caoba, de la que hi ha a Barcelona i que va ser realitzada pel seu mateix autor, Rafael Atché i Ferré (Barcelona, 1854 – 1923)
Aquesta rèplica va figurar al pavelló del fabricant de tabacs local Josep Gener i Batet (l'Arboç, Baix Penedès, 1831 — Barcelona, 1900 ) a l'Exposició de 1888.
Quan el palau Gener es va vendre als salesians que hi instal•larien un noviciat , que passarà a ser escola –residència, l'estàtua vaser venuda al seu actual propietari, que la va situar a l’emplaçament en que avui es troba.
Sou pregats d’ajudar-nos a l’email coneixercatalunya@gail.com en la tasca de recuperació de la memòria històric
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.