EL CRISMÓ DE SANT MIQUEL DEL FAI

La Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur, visitaven el recinte turístic de Sant Miquel del Fai, situat al Vallès Oriental.

Diuen les cròniques que en aquest indret existia des d’antic una església dedicada a Sant Miquel.

L’any 997 el lloc, amb l’església, fou cedit pels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona a Gombau de Besora, senyor del proper castell de Montbui.

Aquest personatge hi va fundar el monestir, del que ja consta la seva existència el 1006. El mateix fundador va proveir el nou monestir amb importants béns i drets per assegurar la seva subsistència.

El mateix fundador va cedir més tard el monestir de Sant Miquel a Sant Víctor de Marsella (1042), passant des d’aquell moment a ser un priorat depenent de l’abadia provençal. Era una establiment de reduïdes dimensions i en el segle XV nomes tenia un o dos monjos, a més tenien cura de la propera església de Sant Martí, fora del recinte monàstic.

El 1567 es va secularitzar i el lloc va passar a mans de la seu de Girona que en va tenir cura i va mantenir el priorat, al menys de manera nominal fins el 1832.




Pensem que és d’aquelles dates el Crismó que apareix a la premsa de vi ( el mot Crismó, és un acrònim, una "X" travessada per una "I" formant d'aquesta manera l'anagrama que correspon a les inicials de Iesus Xristos, queda embolicat en un cercle solar, que ens parla de Crist com "Sol invictus" ).

El va col•locar l'emperador Constantí en els seus estendards quan va anar a batallar contra Majencio, "In hoc signe vinces" (Amb aquest signe venceràs).

Alfa i Omega representa Crist com a principi i final de tota la creació.

D’Aquesta simbologia l'Església primitiva en va fer la seva versió.

Reforça aquesta tesis el fet que justament a darreries del segle XVI, es va fer el camí de la balma per accedir al monestir.

Fou expropiat el 1835 i va passar a mans de particulars.

Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 1824 — Madrid, 1901) li dedicà un llibret , on va descriure l'excursió que hi va fer el 1850. En podeu llegir un fragment en aquest indret.
http://www.endrets.cat/text/605/es-verdaderament-una-impressio-imponderable-balaguer-victor.html

Ah!, que qualsevol informació relativa al Crismó serà ben rebuda a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Miquel Pujol Mur i la Rosa Planell Grau, superaven el coneixement anecdòtic que popularitzaria Josep Pla i Casadevall ;
http://www.endrets.cat/text/607/a-sant-miquel-del-fai-hi-ha-un-edifici-que-fou-cenobi-pla-josep.html

I posaven en evidència, que sabem de Sant Miquel del Fai - i de la major part del nostre patrimoni històric i artístic - una molt mínima part.

Com era allò ?. A Catalunya amb els ‘amics que té’, no li calen enemics.