El Corb, un riu d'història

L'agricultura com quasi totes les activitats que desenvolupem es veu fortament condicionada per l'economia; així en èpoques de bonança econòmica - com l'actual - en aquestes terres de la Baixa Segarra i de l'Urgell es freqüent veure plantacions de vinya, fins i tot en el mateix fons de la Vall del Corb, abans i desprès del Coll de la Portella, la vinya domina sobre qualsevol altre conreu.
Certament no sempre ha estat així, des de l'època grega i/o romana s'introdueix en aquestes contrades l'olivera, fent companyia durant molt de temps únicament als cereals, i potser a algun arbre fruiter com l'ametller.
Amb l'arribada dels sarraïns que s'instal·len a Kalat Al Malla, ara en diem el Castell de Maldà, la fisonomia de la vall s'omple de colors i de sabors, amb ells vindrà l'horta, els citrics, la síndria ….. tot un món nou de gustos.
El Duc de Cardona, virrei de Nàpols i Senyor d'Arbeca , on es feu construir un castell, que diu la fama que fou el més formós que el segles recorden, i del que es conserven únicament alguns trossos de muralla i d'una de les torres, re-introduirà l'olivera, sembla que desprès d'una secada general, possiblement com a conseqüència d'un hivern molt fred, els arbres procedents d'Orient, rebran el nom del lloc on es planten i d'aquí es generalitzarà la denominació arbequina.
Al començament de la Vall, en els termes de Rauric, Llorach i Savallà del Comtat, el bosc ha tornat a prendre possessió de moltes de les terres de les que fou foragitat en benefici de l'agricultura, fins a Vallfogona de Riucorb la progressió del bosc es constant i plantejarà a mig termini problemes de seguretat per algunes propietats si no si posa l'oportú remei.
A l'alçada de Guimerà, es recupera la visió més tradicional dels conreus, amb algunes hortes, tot i la constant progressió de la vinya.
En la magnifica selecció de fotografies que s'ofereixen al llibre, [ Guimerà i el Mercat medieval ] podreu endevinar en alguns dels fons si el moment que vivien els protagonistes era de bonança econòmica o d'estretor.
En molts moments de la seva història, el riu Corb ha viscut grans tensions per la qüestió de l'aigua i la seva distribució entre les poblacions que es troben al llarg del seu recorregut, ara més enllà del coll de la Portella, es infreqüent que corri l'aigua fins i tot en èpoques de fortes pluges, no està però de més recordar-ho i fixar l'atenció en les moltes restes, de basses, canalitzacions, molins i sèquies que a poca atenció que hi poseu anireu descobrint.
El Corb te molta història, i hem d'agrair l'esforç de la bona gent de Guimerà per donar-ho a conèixer.
Antonio Mora Vergés