El Conseller de l'helicòpter

Sembla que hi havia un Conseller, que amb l'excusa de conciliar la vida familiar i laboral, s'emportava d'excursió per les terres de Catalunya, a la seva família ; això quan li van retreure al Parlament, és almenys el que va dir, com explicació, ho feia perquè - segons sembla - era l'única forma de poder estar amb la família. Pensem que a més de l'helicòpter també devien berenar, dinar o sopar a càrrec del pressupost de la Generalitat, ¿o potser els feia portar un entrepà ?

Aquest fet va donar lloc, a que uns dies desprès en un control de la policia de carreteres, em trobes juntament amb els policies, les seves dones i els fills menuts, jugant quasi a la vorera amb gran risc per a tothom, i que en fer-los aquesta observació - amb molta prudència, perquè la policia ja se sap oi ? - en varen contestar que si ho feien els Consellers i no passava res, ¿perquè no podien fer-ho ells ?. Vaig pensar que em convenia callar en aquell moment, i quan fos - ara - ja faria una reflexió sobre el tema.

Fem una pensada col·lectiva ; els germans de tots els capitost de la Generalitat, treballen també pel govern, i tots tenim clar, que de ben segur en algun supòsit estem davant d'un administrador excepcional - el que justificaria que malgrat el parentiu , se'l llogues - , ¿però i la resta ?. ¿Segur que tots son uns genis ?. Del romà ens arriba i referit als nebots, el mot NEPOTISME, qui en sàpiga més que en faci una versió per als germans.

Seguim pensant ; entrem en una oficina pública i ens trobem, mares i fills en amical confraternització perquè de places públiques de guarderia no n'hi ha per a tothom, ni tenen - els que podem trobar-ne una - uns horaris tant amplis com els que avui s'acostumen a fer en els llocs de treball. L'argument per a trobar mares, fills i permeteu-me l'expressió esperits sants, ens el dona el Conseller de l'helicòpter, que no tant sols no pensa dimitir, sinó que va manifestar sentir-se ofès, per la sospita de que traslladar a la família en el vehicle oficial és pogués considerar, sinó delictiu almenys irregular. Al Conseller en Cap, li va semblar del tot justificable i la pregunta és obvia, ¿ que potser ell també practica aquesta conducta ?.

Anem plegant de pensar ; ¿ això ho podrem fer els que treballem en una empresa no pública ?, ¿els treballadors de la construcció podran emportar-se les parentes i la mainada a les obres ?, ¿ els mecànics podran fer el mateix, i portar la família al taller, a la fundició a ?.... del tèxtil quasi que no en parlem , perquè amb les poques empreses que tenim avui, si encara els demanem una cosa així, potser marxaran cap als països del nord d'Europa abans del previst. En els camps de la sanitat, del transport, de la recollida d'escombreries ,.. ¿ com ho farem per conciliar la vida familiar i laboral ?

Amic lector, només veig una sortida possible i sensata, que des de la Generalitat de Catalunya, se'ns convidi a tots a fer una passejada amb l'helicòpter, així si com constatem la majoria no podem conciliar la vida familiar i laboral, almenys tots haurem provat això de volar en helicòpter, i no únicament la família del Conseller.

Això d'Honorable per referir-se als membres del govern de la Generalitat potser que ho comencem a deixar, ¿ oi ? ; Excel·lentíssims o Molt Excel·lentíssims i a córrer !!!!!

© ANTONIO MORA VERGES