Cercador
EL CEMENTIRI DELS SENYORS. CEMENTIRI PARROQUIAL D’ESPLUGUES. LLOBREGAT JUSSÀ.
Un relat de: Antonio Mora VergésPau Pujol Franquesa, el propietari del Mas Colomer –Can Casanovas–, amb tota l’heretat de terres que abraçava una bona part del nucli antic del municipi, va decidir –tal com explica Carmen Camps Vda. Milà, l’any 1932– poc després d’ésser bastit aquest recinte funerari, construir-ne adossat al mateix un altre reservat a la seva família i als seus descendents, emparentats amb la família Milà i Camps anys després.
Entre els habitants d’Esplugues s’anomenava a aquest recinte reservat “el cementiri dels senyors’, del que retratava l’hipogeu de la Família Garí Arana, situat al costat de llevant del recinte, del que llegia que va ser dissenyat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956), que coneixia a Pilar Arana, dona de Jordi Garí, dirigent de la banca Arnús-Garí; per a als que Puig havia projectat la Casa Garí a Argentona, coneguda com “El Cros”, l’any 1898.
Una gran llosa, disposada al terra, porta la inscripció de la denominació de la família posseïdora del panteó, i en un dels extrems figuren dos grans bancs que emmarquen un pedestal que fa de suport de la gran creu que s’eleva envoltada per elements de forja, a la manera d’un vegetal espinós.
Destaca en la base del pedestal una mena de panera-torxa de ferro forjat. En aquells anys els ferrers que treballaven per a Puig i Cadafalch eren la casa Ballarin i la d’Esteban Andorrà; potser alguns d’ells va dur a terme l’obra. En un dels costats hi ha l’escala que serveix per descendir a l’interior de la cripta, on hi ha alguns altars i els enterraments disposats en els paraments, que estan recoberts de làpides sepulcrals. La cripta, que es desenvolupa seguint el traçat dels braços d’una creu, està coberta per voltes de creueria, en maó vist, que tenen en les parets de les mateixes petits lluernaris en forma d’estrelles de cinc puntes per on penetra la llum des de l’exterior a l’interior d’aquest subsòl. Hi ha encara, el contrast de materials entre l’exterior, a base de pedra calcària on el pas dels anys ha deixat una pàtina fosca, i l’interior, del to vermellós dels maons. En ocasió de l’Any Puig i Cadafalch (2001), l’Ajuntament d’Esplugues va voler contribuir-hi portant llum elèctrica a l’interior del panteó, i durant alguns dies va ser visitable per acord amb els propietaris.
Entre els habitants d’Esplugues s’anomenava a aquest recinte reservat “el cementiri dels senyors’, del que retratava l’hipogeu de la Família Garí Arana, situat al costat de llevant del recinte, del que llegia que va ser dissenyat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956), que coneixia a Pilar Arana, dona de Jordi Garí, dirigent de la banca Arnús-Garí; per a als que Puig havia projectat la Casa Garí a Argentona, coneguda com “El Cros”, l’any 1898.
Una gran llosa, disposada al terra, porta la inscripció de la denominació de la família posseïdora del panteó, i en un dels extrems figuren dos grans bancs que emmarquen un pedestal que fa de suport de la gran creu que s’eleva envoltada per elements de forja, a la manera d’un vegetal espinós.
Destaca en la base del pedestal una mena de panera-torxa de ferro forjat. En aquells anys els ferrers que treballaven per a Puig i Cadafalch eren la casa Ballarin i la d’Esteban Andorrà; potser alguns d’ells va dur a terme l’obra. En un dels costats hi ha l’escala que serveix per descendir a l’interior de la cripta, on hi ha alguns altars i els enterraments disposats en els paraments, que estan recoberts de làpides sepulcrals. La cripta, que es desenvolupa seguint el traçat dels braços d’una creu, està coberta per voltes de creueria, en maó vist, que tenen en les parets de les mateixes petits lluernaris en forma d’estrelles de cinc puntes per on penetra la llum des de l’exterior a l’interior d’aquest subsòl. Hi ha encara, el contrast de materials entre l’exterior, a base de pedra calcària on el pas dels anys ha deixat una pàtina fosca, i l’interior, del to vermellós dels maons. En ocasió de l’Any Puig i Cadafalch (2001), l’Ajuntament d’Esplugues va voler contribuir-hi portant llum elèctrica a l’interior del panteó, i durant alguns dies va ser visitable per acord amb els propietaris.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.