Cercador
El CASTELL DELS TORRELLES A PALLEJÀ. LLOBREGAT JUSSÀ
Un relat de: Antonio Mora VergésS’explica que s’ha trobat documentada l’any 1179 una primera fortificació a Pallejà. Pensem que per la seva situació n’hi havia més dins del terme.
L’edifici que veiem avui s’aixecava l’any 1590 (quan era senyor del lloc Ramon Martí Joan de Torrelles i Fiveller de Palau), segons consta en l'escut de sobre el portal a la façana de migdia, adovellat i protegit per un matacà.
L'entrada del castell de Pallejà és àmplia, amb una arcada que cobreix el vestíbul i l'escala al fons. És un edifici quasi quadrat, de planta i dos pisos, més un de superior que va ser afegit posteriorment, amb garites als angles. L'obra és en part de pedra i en part de tàpia, amb estuc superficial simulant l'aparellat; als angles hi ha carreus escairats. A l'interior, mancat d'una bona restauració, hi ha pintures del segle XVII, amb ornamentació vegetal.
A la segona meitat del segle XVIII, en temps de Carles III, quan hom construí la nova carretera general, el castell fou convertit en hostal, i és mantingué actiu, un cop superada la guerra del Francès, ja que l’any 1809 fou caserna del general Josep Manso i del seu batalló de caçadors de Catalunya, posteriorment el castell fou ocupat alternativament pels dos exèrcits. Poc després, però, les tropes del general Suchet l'ocuparen novament; per tornar a servir com lloc de restauració en acabar les hostilitats, i durant tot el segle XIX fins al començament del segle XX .
Com es pot observar a les fotografies antigues, el castell tenia adossades diverses construccions – possiblement afectades al seus us com hostal - que van ser demolides els anys seixanta del segle vint.
Al segle XX, pertanyia a Doña María de los Dolores de Chaves i Sentmenat, marquesa de Matilla. Quan aquesta morí l’any 1947, passà als seus nebots, el marquès de Sentmenat i a la seva germana Dª Maria de las Mercedes de Sentmenat y de Sarriera, condesa de Munter y marquesa de Sentmenat, que el va cedir parcialment i a precari al municipi, que a la darrera dècada d’aquell segle va dur a terme una profunda restauració - en vida encara de la titular que ens deixava el 26.10.1992 – i abans de destinar-lo per a usos culturals.
L’actual propietari és D. Joaquín Sagnier de Sentmenat, Marqués de Sentmenat y de Ciutadilla
L’edifici que veiem avui s’aixecava l’any 1590 (quan era senyor del lloc Ramon Martí Joan de Torrelles i Fiveller de Palau), segons consta en l'escut de sobre el portal a la façana de migdia, adovellat i protegit per un matacà.
L'entrada del castell de Pallejà és àmplia, amb una arcada que cobreix el vestíbul i l'escala al fons. És un edifici quasi quadrat, de planta i dos pisos, més un de superior que va ser afegit posteriorment, amb garites als angles. L'obra és en part de pedra i en part de tàpia, amb estuc superficial simulant l'aparellat; als angles hi ha carreus escairats. A l'interior, mancat d'una bona restauració, hi ha pintures del segle XVII, amb ornamentació vegetal.
A la segona meitat del segle XVIII, en temps de Carles III, quan hom construí la nova carretera general, el castell fou convertit en hostal, i és mantingué actiu, un cop superada la guerra del Francès, ja que l’any 1809 fou caserna del general Josep Manso i del seu batalló de caçadors de Catalunya, posteriorment el castell fou ocupat alternativament pels dos exèrcits. Poc després, però, les tropes del general Suchet l'ocuparen novament; per tornar a servir com lloc de restauració en acabar les hostilitats, i durant tot el segle XIX fins al començament del segle XX .
Com es pot observar a les fotografies antigues, el castell tenia adossades diverses construccions – possiblement afectades al seus us com hostal - que van ser demolides els anys seixanta del segle vint.
Al segle XX, pertanyia a Doña María de los Dolores de Chaves i Sentmenat, marquesa de Matilla. Quan aquesta morí l’any 1947, passà als seus nebots, el marquès de Sentmenat i a la seva germana Dª Maria de las Mercedes de Sentmenat y de Sarriera, condesa de Munter y marquesa de Sentmenat, que el va cedir parcialment i a precari al municipi, que a la darrera dècada d’aquell segle va dur a terme una profunda restauració - en vida encara de la titular que ens deixava el 26.10.1992 – i abans de destinar-lo per a usos culturals.
L’actual propietari és D. Joaquín Sagnier de Sentmenat, Marqués de Sentmenat y de Ciutadilla
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.