Cercador
EL CASTELL DE MALDÀ. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA
Un relat de: Antonio Mora VergésTenen una cosa en comú tots els ‘castells’ i/o ‘cases fortes’ de la Segarra, i és que foren refets amb els ‘diners d’Amèrica’, així dits perquè s’obtenien a partir del moment en que Catalunya va poder comerciar directament amb les colònies.
La Segarra ‘històrica’ s’estenia per les actuals comarques del Bages, l’Anoia, el Solsonès, l’Urgell, la Conca de Barberà,...
Corprèn la desolació del castell de Maldà que corona la vila del mateix nom, i que està situat a la punta d'una serra flanquejada pels torrents procedents de Vallbona de les Monges, al sud, i per la vall del riu Corb, al nord.
L'actual castell és un edifici de final de l'edat mitjana. Es pot definir d'estil gòtic, tot i que va patir profundes reformes durant els segles XVII i XVIII. És de planta gairebé quadrada amb finestres als seus murs i sengles torricons a cada angle. La façana principal és de l’any 1682.
L’any 1833 un escamot de carlins van calar foc al castell fins només deixar en peus les parets mestres; carlins i cristins representaven aquesta ESPAÑA PLURAL que NOMÉS es posa d’acord amb fer tot el mal possible a Catalunya i als catalans.
El 2008 es va dur a terme una intervenció arqueològica al castell emmarcada en el projecte de recuperació i consolidació del conjunt històric. Amb motiu de la construcció d'una rampa a l'interior del castell es va realitzar el seguiment arqueològic de la rasa que es va fer a tot el voral del pati partint de la porta d'entrada fins a l'ala de tramuntana. Es va documentar un potent estrat d'enderroc i dos murs adossats a la part de migdia del pati, que compartimentaven l'espai abans de l'enderroc de l'edifici en plena guerra carlina.
La resta d'estructures van ser localitzades a la part septentrional de l'esplanada central, eren 3 pilars de blocs de pedra que haurien sustentat un cobert a l'angle nordoccidental fets un cop l'edifici ja estava abandonat i enderrocat i s'haurien de vincular a una ocupació puntual del castell per guardar-hi bestiar. Sota dels pilars es van localitzar un mur i una estructura de planta circular, possiblement seria un habitacle o magatzem que hauria estat en ús just abans de l'enderroc del castell a inicis del segon terç del segle XIX, segurament no serien anteriors al segle XVII. També es va documentar un pou de captació d'aigua que no seria més antic del segle XVI.
L’actual situació de fallida econòmica del REINO DE ESPAÑA, relacionada directament amb la corrupció i l’estultícia de les seves elits politiques, afeblides física i mentalment per segles d’endogàmia, ha acabat amb qualsevol esperança de mantenir i/o restaurar el Patrimoni Històric.
La Segarra ‘històrica’ s’estenia per les actuals comarques del Bages, l’Anoia, el Solsonès, l’Urgell, la Conca de Barberà,...
Corprèn la desolació del castell de Maldà que corona la vila del mateix nom, i que està situat a la punta d'una serra flanquejada pels torrents procedents de Vallbona de les Monges, al sud, i per la vall del riu Corb, al nord.
L'actual castell és un edifici de final de l'edat mitjana. Es pot definir d'estil gòtic, tot i que va patir profundes reformes durant els segles XVII i XVIII. És de planta gairebé quadrada amb finestres als seus murs i sengles torricons a cada angle. La façana principal és de l’any 1682.
L’any 1833 un escamot de carlins van calar foc al castell fins només deixar en peus les parets mestres; carlins i cristins representaven aquesta ESPAÑA PLURAL que NOMÉS es posa d’acord amb fer tot el mal possible a Catalunya i als catalans.
El 2008 es va dur a terme una intervenció arqueològica al castell emmarcada en el projecte de recuperació i consolidació del conjunt històric. Amb motiu de la construcció d'una rampa a l'interior del castell es va realitzar el seguiment arqueològic de la rasa que es va fer a tot el voral del pati partint de la porta d'entrada fins a l'ala de tramuntana. Es va documentar un potent estrat d'enderroc i dos murs adossats a la part de migdia del pati, que compartimentaven l'espai abans de l'enderroc de l'edifici en plena guerra carlina.
La resta d'estructures van ser localitzades a la part septentrional de l'esplanada central, eren 3 pilars de blocs de pedra que haurien sustentat un cobert a l'angle nordoccidental fets un cop l'edifici ja estava abandonat i enderrocat i s'haurien de vincular a una ocupació puntual del castell per guardar-hi bestiar. Sota dels pilars es van localitzar un mur i una estructura de planta circular, possiblement seria un habitacle o magatzem que hauria estat en ús just abans de l'enderroc del castell a inicis del segon terç del segle XIX, segurament no serien anteriors al segle XVII. També es va documentar un pou de captació d'aigua que no seria més antic del segle XVI.
L’actual situació de fallida econòmica del REINO DE ESPAÑA, relacionada directament amb la corrupció i l’estultícia de les seves elits politiques, afeblides física i mentalment per segles d’endogàmia, ha acabat amb qualsevol esperança de mantenir i/o restaurar el Patrimoni Històric.
l´Autor
6930 Relats
1205 Comentaris
5514314 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DEL FOSSAR DE MONTESQUIU ADVOCADA AL CRIST DE LA BONA MORT?. OSONA.
- CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARCS /CARDS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
- L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.
- QUINA ADVOCAVIÓ TENIA LA CAPELLA DE LA CASA DE FRANCESC BURÉS REGORDOSA?. BARCELONA
- TENIU IMATGES DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT I DEL INTERIOR DE LA SEVA CAPELLA?. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME
- LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.
- HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL
- IN MEMORIAM. LA TORRE QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH, ERA LA TORRE MACIÀ? . EL CANET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- SANTUARI DE NÚRIA. OBRA CABDAL DEL JOSEP DANÉS TORRAS. EL RIPOLLÈS
- IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA A SANT GENIS DELS AGUDELLS. BARCELONA
- ROSES DE NADAL AL MAIG. POTSER SI QUE HI HA UN CANVI CLIMÀTIC, OI?.
- O PORQUIÑO
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS