Cercador
Elogi de la meua terra
Un relat de: Sergi3- Compartir:
Si jo anés lluny no sé on em detindria;
en cada cim faria el cap enrere;
de dalt estant voria ma València
i el món restant em semblaria pobre.
Ni aquell carrer de gratacels immensos
ni aquell saló de dansaires belles
ni aquell brogit de màquines i màquines...
sols està la pau, aquest cel i aquesta terra...
També està la mar.
Si jo anés lluny la proa
del meu vaixell sabria -cada dia-
total'enyor d'un únic meridià.
Tan sols de nit resseguint les estreles
mon esperit tornaria seré
en esguardar el banderí de l'Óssa
Comentaris
-
Que maco![Ofensiu]AnNna | 22-06-2005 | Valoració: 9
Sergi!
Quin escrit més maco dedicat a una terra estimada! N'hi ha tants... és increïble com podem arribar a estimar tant un territori sense vida. Sense vida? No... El nostre amor i el de tots els que la sentim nostra fa que cobri vida i que sigui una companya, una part de nosaltres mateixos...
Noiet, veig que només tens 5 relats! A veure si ens exprimim el cervell que segur que en surten coses xules, eeh?!
Apa, molts petons!!!
AnNna