Cercador
EL CARREU PERFORAT DEL MAS DURAN A PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS
Un relat de: Antonio Mora VergésL’Enric Sànchez-Cid ens feia partícips d’haver trobat en ermites, capelles, esglesioles i esglésies, carreus foradats com a us de finestres, gelosies i òculs. El tema – gens estudiat pel que tenim coneixement - sembla molt interessant, i agraïm des d’ara les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Ens proposa però una reflexió : Podria tenir el carreu foradat preromànic un origen remeier per contrarestar les forces malignes?... Cal fixar-nos que els accessos a les cases –la comunicació entre l’interior i l’exterior- són els punts més febles dels edificis.
Retratava un blasó al Mas Duran ,a Palau Solità i Plegamans, a la Comarca del Vallès Occidental, el cognom Duran, etimològicament derivat del nom personal germànic Durand (cf. Förstemann Altd. Nb. i, 435), apareix en els fogatges de 1470 i 1515.
Advertia casualment que al seu damunt hi ha una obertura – que no se com qualificar – feta en un únic bloc de pedra.
Visitava posteriorment el fossar de Santa Maria de Palau Solità; la donació del terreny la féu el Sr. Pere Duran Plantada el dia 27 de desembre de 1901; l’acceptà el Reverend Hermenegild Santacana, rector de la parròquia i signaren com a testimonis els senyors Pere Pou i Antoni Puigdomènech. S’inaugurava solemnement el 8 de maig de 1904.
En l’interior del cementiri destaca el panteó Duran, que s’ubica just a l’entrada del recinte, en línia recta amb la porta d’accés, presidint amb una gran creu que s’ alça des del terra, el recinte d’ entrada al cementiri.
En el tronc de la creu hi ha gravada la figura d’un arcàngel, probablement Sant Gabriel, assenyala ant el cel amb la mà dreta i a l’esquerra duu l’Evangeli. Sobre la figura uns núvols emeten rajos cap a l’arcàngel. Corona l’obelisc una creu grega en el centre de la qual i encerclat es troba gravat el crismó.
En la tesis que apunta l’Enric Sànchez-Cid - i que compartim completament -, els carreus perforats en el seu origen, deuen tenir algun efecte que ens protegeix dels mals averanys; pensem en un temps remot, quan la Humanitat va començar a tenir consciència – i per tant por - en creure en l’existència d’un Ser Superior creador del Món,...
Ens explicaven a Vallbona de les Monges – com un fet quasi excepcional- que les rodes que adornen l’espai superior de les galeries del Claustre estaven fetes d’una única pedra !.
No ens podem oblidar però, que l’entrada del Cristianisme no va esborrar pas de cop i volta, les creences amb que els homes s’havien confortat anímicament; ben al contrari, algunes – les més – han coexistit pacíficament amb la ‘religió oficial’.
Ens proposa però una reflexió : Podria tenir el carreu foradat preromànic un origen remeier per contrarestar les forces malignes?... Cal fixar-nos que els accessos a les cases –la comunicació entre l’interior i l’exterior- són els punts més febles dels edificis.
Retratava un blasó al Mas Duran ,a Palau Solità i Plegamans, a la Comarca del Vallès Occidental, el cognom Duran, etimològicament derivat del nom personal germànic Durand (cf. Förstemann Altd. Nb. i, 435), apareix en els fogatges de 1470 i 1515.
Advertia casualment que al seu damunt hi ha una obertura – que no se com qualificar – feta en un únic bloc de pedra.
Visitava posteriorment el fossar de Santa Maria de Palau Solità; la donació del terreny la féu el Sr. Pere Duran Plantada el dia 27 de desembre de 1901; l’acceptà el Reverend Hermenegild Santacana, rector de la parròquia i signaren com a testimonis els senyors Pere Pou i Antoni Puigdomènech. S’inaugurava solemnement el 8 de maig de 1904.
En l’interior del cementiri destaca el panteó Duran, que s’ubica just a l’entrada del recinte, en línia recta amb la porta d’accés, presidint amb una gran creu que s’ alça des del terra, el recinte d’ entrada al cementiri.
En el tronc de la creu hi ha gravada la figura d’un arcàngel, probablement Sant Gabriel, assenyala ant el cel amb la mà dreta i a l’esquerra duu l’Evangeli. Sobre la figura uns núvols emeten rajos cap a l’arcàngel. Corona l’obelisc una creu grega en el centre de la qual i encerclat es troba gravat el crismó.
En la tesis que apunta l’Enric Sànchez-Cid - i que compartim completament -, els carreus perforats en el seu origen, deuen tenir algun efecte que ens protegeix dels mals averanys; pensem en un temps remot, quan la Humanitat va començar a tenir consciència – i per tant por - en creure en l’existència d’un Ser Superior creador del Món,...
Ens explicaven a Vallbona de les Monges – com un fet quasi excepcional- que les rodes que adornen l’espai superior de les galeries del Claustre estaven fetes d’una única pedra !.
No ens podem oblidar però, que l’entrada del Cristianisme no va esborrar pas de cop i volta, les creences amb que els homes s’havien confortat anímicament; ben al contrari, algunes – les més – han coexistit pacíficament amb la ‘religió oficial’.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.