El carrer dels enamorats.

He intentat mirar-te als ulls,
però no puc; són massa lluny
és dolç i és bonic
i sé que llagrimegen més del que dic

He intentat concentar-me en la teva bellesa
però ja no puc fer-ho des del somni
vull saber que és realitat
vull deixar de patir insomni

No saps on et porto ni on et vull portar,
sé que voldries caminar amb mi
desitges que portem el mateix pas
però si m'allunyo em dius: on vas?

Sé que em tens present més del que em penso
sé que vols seguretat en el camí,
però no sé allunyar-me del sentiment més pur
per demanar-te si et plau vine amb mi.

Sé que et planteges canvis, busques el moment
cerques el lloc i vols entendre els sentiments
vols tornar a confiar en l'amor
que has anat perdent al llarg dels temps.

Vols tornar a saber agafar la mà d'algú,
a que t'abracin sense enganyar ni forçar
tot allò que entre nosaltres
ja fa molt temps que va arribar

No sé en quin moment ens trobem
en si avancem o ens mantenim en un mateix punt
ja no tinc cap pressa, tot arribarà
si esperem tot allò que tu i jo somniem

No puc dir-te segons què, perquè sé que t'espanto
vols que miri per mi, vols que busqui la felicitat
dins meu,dins teu, fora, aprop o mes enllà
,sense tu ja no m'aguanto.

Vols que visqui i deixi viure,
vols que toqui de peus a terra i que t'entengui,
jo només puc dir que t'espero i t'esperaré
des d'ara i fins que et puguis decidir

Si al final del camí, tens clar que no pot ser
ho entendré i ja no insistiré,
però almenys vull caminar plegats
pel carrer dels enamorats.