El camí

Es molt freqüent que ens entestem en les coses menudes, en les feines quotidianes, en els afers en que, de manera de vegades inconscient, pretenem " omplenar la vida ".

Hi ha una narració curta de l'evangeli segons lluc, que diu , sota el títol de Marta i Maria
Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l'acollí una dona que es deia Marta. Una germana d'ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor, i escoltava la seva paraula. Marta, que estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar, s'hi va atansar i digué :
Senyor, ¿ no et fa res que la meva germana m'hagi deixat tota sola a fer la feina ?. Digues-li que en vingui a ajudar.
El Senyor li va respondre;
Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollir la millor part, i no li serà pas presa.

Aquesta lectura, petita, desapercebuda en més d'una ocasió, fins i tot per als qui tenen el costum de llegir l'evangeli , va fer pensar al Frederic. Ell havia triat com la Marta el camí del neguit , i ara es trobava sol, i el que és pitjor encara, es sentia buit, inútil !

Cal anar al començament d'aquesta història, el Frederic era un comerciant ric ; comerciant potser no defineix exactament l'activitat del Frederic, avui home de negocis, és sens dubte més precís . Nascut en el si d'una família humil, havia treballat molt i durament per acabar els estudis universitaris, però finalment amb només 22 anys, va rebre el títol de llicenciat en Ciències Econòmiques; avui això , es sortosament una situació comú a moltes persones i famílies, però amic lector estem parlant de l'any 1965 !!.

El Frederic recordava molt bé les estretors passades en la seva infantesa, la postguerra havia esta molt dura per a tothom, era cert, però pel fill d'uns obrers catalans, amb nota de " desafectos al regimen ", com a conseqüència de la pertinença del pare a les tropes republicanes, on havia assolit el grau de tinent, suposo amic lector, que endevines que va ser especialment dura.

Semblava doncs ,arribada l'hora de compensar als pares , dels sacrificis fets durant aquells 22 anys, però el Frederic tenia altres plans; va aconseguir una beca per fer un postgrau a la universitat de Chicago ; tenia un nivell força bo d'angles, aconseguit amb una formació autodidacta, millorada àmpliament , en les seves estades a la Costa Brava fent de cambrer.

A Chicago " The Catalán boy ", va ampliar molt els seus coneixements d'economia, va endinsar-se en l'Informatica, i va treballar en un projecte de premsa local a nivell de "Condado", ( pel lector que ho desconeix, als EE.UU ve a ser una circumscripció administrativa, semblant a les nostres comarques ) , d'aquesta darrera activitat en va fer el seu primer projecte a la tornada a Catalunya. Van ser 15 anys de molta feina !, el Frederic va començar a treballar a Plymouth, població d'una d'una relativa celebritat per les seves gallines ( la raça coneguda com a Plymouth-Rock, son de gran tamany, amb bona aparença, de ràpid creixement, i molt bones ponedores d'ous ). El sistema era senzill ; a cada població i havia un corresponsal que s'encarregava de recollir les noticies ( de fet cadascun dels Ajuntaments, ja publicava una agenda d'activitats culturals, lúdiques i esportives ) , es tractava la major part de les vegades de fer-ne només el seguiment, excepcionalment es produïen noticies d'accidents, assassinats, robatoris o desastres naturals, en aquests casos, els corresponsals sabien que la seva feina, podia fins i tot tenir ressò a tot el país, i àdhuc al món. La IBM havia facilitat (gratuïtament, a canvi només de la publicitat que això representava) els ordinadors, els programes, els scanners i la connexió al correu electrònic, també, però aquesta vegada a canvi d'una part del capital social, i una quantitat de diners, havia dotat els centre d'edició, on es rebien les cròniques de cada població, es compaginava la publicació, i on finalment es feien - físicament .- els diaris. No va ser fàcil, però les edicions anaven pujant mes rera mes, 5000, 5500, 6000 i fins a 10.000 diaris es venien a la zona de Plymouth; els ingressos per publicitat eren considerablement elevats, i l'activitat diversificada dels centres d'edició, publicitat, publicació de guies, llibres, .. generava uns molt considerables beneficis. El millor per al Frederic era però, que tots els corresponsals, treballaven de forma gratuïta ( per fer país ), i que la gent se sentia molt vinculada al projecte.

L'any 1980, acabats de complir els 37 anys, el Frederic s'instal·lava a Puigcerdà, com a responsable per la Cerdanya de la IBM, i amb la idea de fer en aquella comarca, un primer projecte de premsa local, al estil de Plymouth. Van ser mesos de reunions amb alcaldes, homes de negocis i gent del món de la cultura, i finalment va aconseguir lligar les voluntats de tots els pobles de la Cerdanya, Alp, Bellver , Bolvir, Das, Fontanals, Ger, Guils, Isòvol, Lles, Llívia, Meranges, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans, Riu , Urús, i la capital, Puigcerdà.


En aquella tasca, el va ajudar força el fet d'haver-se relacionat, amb l'Anselm Mayol ; la família Mayol era una de les millors fortunes de la Cerdanya, i alhora tenia unes excel·lents relacions amb totes les persones i Institucions. L'Anselm va veure en el projecte del Frederic, una gran ocasió per cohesionar la comarca, i per donar-li vida.

El Frederic va intimar amb la Francina, la filla gran de l'Anselm Mayol; ella tenia aleshores 32 anys, s'havia llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, i tenia un petit despatx a Puigcerdà, que funcionava perquè era la filla de l'Anselm Mayol. El matrimoni amb la Francina, li va portar com a dot, unes terres de la família a Saga, al Municipi de Ger ; va ser doncs la guinda que mancava per arrodonir el projecte del Frederic. Ben aviat la Núria i la Meritxell , eren l'únic objecte d'atenció de la Francina. Ni cal dir-ho, també eren la nineta dels ulls de l'avi Anselm.

La Veu de la Cerdanya, va funcionar molt be, ben aviat els municipis de la banda de França, van voler també formar part del projecte. Els beneficis de l'empresa editora, de la que IBM en tenia el 10% i el Frederic el 90% restant, van començar a superar els sis dígits. El Govern d'Andorra va contactar amb el Frederic, i " Andorra Avui", va començar el seu camí ben aviat, el seguirien altres mitjans " La Veu de " acabaria sent el Grup de comunicació més important de Catalunya, i el Frederic una de les més grans fortunes.

El Frederic estava també en altres negocis ; la promoció de les estacions de esquí; la promoció immobiliària , ell primer que ningú va veure les immenses possibilitats que oferia la Cerdanya per la gent de Barcelona ; formava part de no menys de 12 Consells d'Administració, i era Administrador únic de 5 companyes. L'Anselm Mayol , tot i no estar gaire convençut donava suport sempre al seu gendre. L'activitat frenètica del Frederic va anar refredant la seva relació marital, ( de fet per a ell, no havia estat mai, més que una necessitat instrumental ) la Francina i ell parlaven rarament, i la Núria i la Meritxell, veien més vegades al pare retratat a la primera plana de " La Veu de la Cerdanya " que a casa.

El Frederic va entrar en negocis d'importació de flors seques i artificials, amb uns socis de Barcelona, el s'encarregava de l'adquisició del material, a la Xina, a Taiwan, i a qualsevol país del sud-est Asiàtic, que pogués oferir-li un preu més baix !. L'empresa va resultar un èxit econòmic més, per al Frederic ; era ja més ric que l'Anselm Mayol !

L'any 1999 el Frederic tenia 56 anys ; les seves filles, 17 la Núria , i 16 la Meritxell, eren per a ell desconegudes, la relació amb la Francina existia només en els papers, i era freqüent que passes mesos seguits, sense trepitjar la Cerdanya !!. En un dels seus viatges per negociar l'adquisició de material per Catalonia Flowers, a l'illa de Macao, es va sentir indisposat de forma sobtada, i va patir el primer dels seus infarts. Va romandre hospitalitzat durant tres mesos, i desprès molt dèbil encara, el van autoritzar a viatjar fins a Catalunya, tot i recomanant-li que reduís el seu ritme de treball, s'hi jugava la vida !!.

El Frederic es va quedar a la seva casa de Barcelona, a Pedralbes, li va fer saber a la Francina el que li havia passat, i va contestar amb una negativa al seu oferiment de que anés a Puigcerdà. A mitjans de l'any 2000 es sentia novament ple de forces, i sense fer cas dels consells dels metges, va tornar a la seva vida d'activitat sense límits , Aquell estiu va estar treballar en la posta en marxa de " la Veu del Montsià ", les altes temperatures i l'excessiva humitat no li anaven be, i novament es va sentir malament, a l'Hospital de la Mare de Déu de la Cinta, li van diagnosticar, un nou infart. Aquesta vegada els metges, van ser encara més clars, no te gaires possibilitats de superar un nou infart, vostè mateix !!

El Frederic es va recuperar físicament de l'infart, però no podem afirmar el mateix de la seva psiques, no trobava just, ni lògic el que li havia passat, i li semblava que ningú com ell podria continuar la seva feina ; va acceptar, aquesta vegada si, l'oferiment de la Francina per anar a Puigcerdà, la Núria i la Meritxell, li van fer una rebuda cordial, però freda.

El Nadal de l'any 2000 va ser el primer que el Frederic passava a casa seva, amb la Francina i les seves filles , les relacions havien evolucionat des de la fredor inicial, fins a una cordialitat educada però exempta de cap sentiment amorós; El Frederic s'havia hagut d'anar recolzant més i més en la Francina, no tant sols en les tasques de representació, i en el control dels seus interessos a les diferents companyies, sinó clarament en les tasques més elementals de la vida diària; sense ella no hagués començat a sortir al carrer, no s'hagués pogut relacionar amb ningú de Puigcerdà, era molt conscient ho
res d'ara, que de malgrat tenir més diners que el seu sogre l'Anselm Mayol, a Puigcerdà era un estrany , i potser més encara, era un home que no despertava - malgrat els seus innegables encants - cap confiança. Cada dia anaven fins al Llac, als voltants del migdia, si el dia era clar, i també va voler acompanyar-la quan la Francina li va comentar que tindria que anar a comprar els regals de Nadal. Mai havia comprat res per a ningú desinteressadament !!!

La Núria i la Meritxell, li van regalar una edició en català de la Bíblia, l'anomenada Bíblia Catalana, en la seva traducció interconfessional ,ell a instàncies de la Francina, els havia regalat un equip d'esquí complet a cadascuna, i a la Francina, un cor d'or amb el seu nom, que li va fer molta il·lusió, ho així almenys li va semblar. El dinar amb la presència dels sogres , va ser molt cordial, o potser, molt formal ?. El Frederic , acostumat a fer o no fer les coses, en funció dels seus concrets interessos, no sabia encara discernir entre l'amabilitat fruit de la bona educació, i àdhuc de l'estimació, i l'actuació interessada que ell havia practicat durant tants i tants anys.

La Bíblia que li havien regalat ,va resultar ser un bon company en les llargues estones, en que romania a casa, sense la companya de la Francina o la presencia de les seves filles ; el va ajudar com veiem al encapçalament a situar de forma correcta els centres d'interès, com s'havia equivocat durant la seva vida ! , que malament s'havia portat amb els seus pares , la seva dona i les seves filles !.

Quan la Francina li va dir al mes d'abril que podien anar a passar una setmana al Santuari del Miracle, el Frederic va assentir sense cap entusiasme. De fet no sabia gens com seria aquell lloc, però tenia tota la impressió de que no hi trobaria res d'interessant. El xofer els va portar fins a la Casa d'Espiritualitat, i allí una senyora molt amable - que va resultar ser una religiosa de les que tenen cura de la Casa - els hi va explicar con funcionava : tindrien una habitació amb dos llits - que s'haurien de fer ells mateixos - , i si volien podien assistir a la pregaria del mati , a l'església del Miracle, o a la capella de la casa, desprès un desdejuni que també s'haurien de servir els mateixos, i àdhuc servir als altres, desprès una reflexió, temps de lleure , pregaria, dinar - a poder ser cada àpat amb taules i persones diferents -, temps lliure, reflexió, berenar, pregaria, temps lliure , sopar , temps lliure, si volien pregaria al Santíssim de l'església del Miracle, i dormir. El Frederic acostumat a que tothom el servis, es va quedar un xic decebut, - ells tenien diners per pagar al servei - però la Francina, li va dir que ells haurien de fer com tots els altres.

El Frederic s'havia format una impressió de les persones en que es trobaria, gent gran , beata , trista , uns "missaires " vaja; la seva sorpresa va començar amb el desdejuni, va compartir taula amb un home jove d'uns 40 anys, propietari d'un hotel a les Borges del Camp, venia, així li va dir , " a carregar les piles " almenys DOS COPS AL ANY !!, al migdia va compartir taula amb un matrimoni jove de Badalona, tots dos professionals, que també regularment venien a " la casa ", ja no el va sorprendre sopar amb un advocat de 48 anys, i la resta de la setmana, no el va sorprendre coincidir amb : un diaca de l'Hospitalet de Llobregat i la seva senyora, un metge especialitzat amb qüestions contencioses en les Sales de lo Social, y la seva dona, Procuradora dels Tribunals de Barcelona; menys encara el va sorprendre trobant-se contemplant el magnífic retaule barroc, l'entrada d'un pagès de Su, que tornant de Solsona, " havia passat un moment, a veure a la Verge Nena ". El Frederic va fruir d'aquells dies, com no s'ho havia pogut imaginar, el va commoure la crida de la Verge Nena que demanava al menut de la Cirosa , que digues al poble " que's tornen a la part de Déu ", l'existència avui -encara - de la mateixa finca li va semblar extraordinari, i els versos senzills de les pregaries a la Mare de Déu del Miracle, el van trasbalsar profundament ;

Maria del cel blau i dels aires purs
Ensenyeu-nos l'amabilitat i la joia del donar

Maria de la solitud de les cases de pagès
Ensenyeu-nos d'acollir i de pregar

Mai s'hagués pogut imaginar que fora tan bonica una missa, com la que diàriament feien a la Capella del Santíssim , i el diumenge a la Missa Major va comulgar juntament amb la resta de persones, que havien fet el recés.
El Frederic va passejar molt durant aquella setmana, ara amb la Francina, ara sol, ara amb qualsevol dels companys de recés, i va advertir que la natura s'esforçava per retornar l'esplendor que l'incendi de l'any 1998, havia arrabassat la Catalunya Central, aquí i allà, encara hi havia mostres evidents del gran incendi. El Frederic es sentia amb deute amb el Miracle , i es va posar el compromís d'ajudar-lo d'alguna manera.

La tornada a Puigcerdà li va permetre millorar les relacions amb les seves filles; a elles els hi va dir, que progressivament, primer la Núria i desprès la Meritxell, s'anirien fent càrrec dels seus interessos. De moment però, era la Francina qui s'ocupava - i amb gran encert - d'aquestes qüestions.

La Núria es va anar fent càrrec de gestionar tots els temes relatius a la premsa, de fet, la seva activitat es va centrar, en desfer-se de la participació en el capital de les diferents publicacions, a favor de grups i/o persones vinculades a cada comarca. Només els centres d'edició i les agencies de publicitat van quedar finalment sota el seu control. El Frederic va haver d'admetre que la política de la seva filla, era alhora que correcta, òptima des del punt de vista econòmic !

La Meritxell es va fer càrrec de La resta d'empreses, immobiliàries , serveis i la comercial importadora de flors; també com la Núria, va liquidar - aquí per venda al millor preu -, la empresa importadora de flors, i totes les que tenien que veure amb l'explotació de serveis; el nombre de persones que depenien ara de les empreses del Frederic, era molt reduït, perfectament conegut, i alhora altament productiu, també en aquesta ocasió el Frederic va admetre sense recança l'habilitat de la seva filla, tot i pregonant que alhora que l'habilitat procedent del avi Mayol, hi havia, una part - encara que mínima - que venia directament d'ell.

El Frederic havia fet seves les paraules de Cohèlet 4,6 " val més un grapat de repòs, que dues mans plenes de fatiga i afany inútil ", cada any, juntament amb la Francina, tornaven al Miracle a fer un recés, i amb el temps va sorgir una relació amb altres persones, que com ell , s'estimaven el Miracle. Va donar suport econòmic, al trasllat de l'Ajuntament de Riner, als baixos de l'antiga casa dels Ducs de Cardona, també al restaurant que es va instal·lar al pis superior del edifici esmentat, i que va permetre una major afluència de visitants al Miracle. La preocupació però del Frederic i de la resta d'amics del Miracle, era que tots aquests canvis, consolidessin el sentit espiritual del lloc, i evitar la fàcil conversió en un nou Disney World, d'aquest enclau del Solsonès.

L'any 2010 en el recés habitual, el cor del Frederic es va deturar mentre dormia, la Francina el va trobar fred al mati quan va sonar la música, que despertava a tothom ; la cara del Frederic reflexava però una immensa pau, havia fet , com Maria des del primer moment, i com Marta desprès , la elecció del camí correcte, fruir de la vida com un do de Déu.

El Frederic va tenir un enterro senzill al Miracle , com així ho havia demanat, no hi havia però cap formulisme en les moltes persones, que van voler estar en la seva cerimònia fúnebre, tothom estava allí per l'home, per l'amic, tampoc però hi havia tristesa, avui al cel hi hauria un altre valedor del Miracle !!!

Amic lector, com el Frederic, com ho demanava l'any 1458, la Verge al menut de la Cirosa, i ens ho demana avui encara, esforcem-nos per tornar a la part de Déu. Aquest es el camí !


(c) ANTONIO MORA VERGES