El camí dels somnis (Acròstic per somiar)

E ls mots i les lletres caminen distretes,
L es frases, paraules abracen estretes.

C arícies, somriures, bonics són els viures,
A mb potser amor, són sempre ben lliures.
M atins o vesprades per fer tombarelles
Í mpetu gegant per besar les orelles.

D eixant que s’escolin amb ritme de selva,
E ntre cada pam, color de la malva.
L ‘escola més gran és la que respecta,
S ecret que no canvia en cap aspecte.

S er massa pedant produeix ferides
O millor sincer, no tot són partides.
M és res que agrair-ne, per poder seguir-ne,
N it dolça entre vos, això n’és un mos,
I sempre contenta, degust de tè amb menta.
S ón coixí del cor o bella remor, arquet de passió o raig d’il·lusió.



Febrer 2012 (Somnis i vida, carícia sentida)