El Boch de Biterna

Un relat de: sants78

Llavors em va conduir per uns camins força tortuosos, que amb la foscor de la nit encara ho esdevenien més. Tot el que ens envoltava, fins i tot els simples arbustus eren racons on s'amagava el misteri. Ni tan sols recordo si havia caminat mai per aquell camí, però si ho havia fet no havia estat mai amb tanta por i excitació al cos.
Els meus ulls escudrinyaven pam a pam cada nou metre que avançaven, però eren tantes les ombres que velaven la llum que...
Bé, el cas és que finalment vam arrivar a un creuament de camins, una clariana en aquell bosc tancat. En aquella situació la meva por encara creixia més, doncs dins de la clariana tenia la sensació de ser observat desde qualsevol lloc i en canvi jo no podia veure a ningú.
Ell es va afenyar a prendre foc a unes pires que ja semblaven haver estat preparades anteriorment. El foc es va encendre quan ell hi apropà la torxa i la clariana va esdevenir un cercle taronja.
Jo em vaig amagar darrera d'uns arbres i ell va riure davant de la meva actitud. Em digué que si em decidia a intervindre que sortis i ell ja s'inventaria qualsevol cosa. Quan va callar i tot quedà en silenci vam sentir com les dones començaven a arrivar i ell també es va amagar.
La primera dona en arrivar es va quedar sobtada de veure el foc ences i començar a cridar:
-Veniu, correu, el dimoni serà amb nosaltres!
En una primera reacció em vaig quedar parat de com podien ser tan ingenues, però quan em vaig fixar en aquella dona ho vaig comprendre. Era una dona vella, una simple camperola, que havia endurit la seva pell amb una vida de treball a la terra. Havia perdut la delicadessa i la blancor que fan envejables les pells de les noies joves amb el cástig del treball, però en canvi no havia perdut la credulitat que es habitual en les dones de la seva condició.
Llavors, quan encara era perplexe per aquella visió vaig veure una altre que m'eclipsà la primera. Entre un grup de noies que acavaven d'arrivar hi havia una tremendament maca, tot i ser pagesa i tindre la pell morena.
Els seus ulls tenien un encis especial, un brill que m'encega i que gairebé m'hipnotitzà, de tal forma que sense pensar-ho em vaig aixecar i per uns segons les nostres mirades es van creuar. No se si em va arrivar a veure, doncs fou només un segón, però en qualsevol cas no va fer ni dir res. Aquella maligna cerimònia va continuar com si res no hagues succeit.
Totes van començar a beure de les botes de vi que portaven penjades, però el que no podria precisar es si allò que tragaven era ví o qualsevol altre beguda o beuratge. En acabat, entre grans rialles van començar a aixecar-se els vestits deixant els seus darreres a l'aire. Aquella visió em va ruboritzar, però a la vegada, ho he de reconeixer, va despertar en mi una especial atenció i, per que no dir-ho, excitació. La més vella de totes va començar a repartir una serie de frascos plens d'uns ungüents que aquelles dones s'aplicaven amb permanents frotacions i crits de plaer. Tot allò em va acabar de torbar i vaig començar a pregar en silenci unes oracions.
Llavors van començar tota una serie de ritus que jo desconeixia i que no sabria explicar amb exactitud, però que per a aquelles dones, sense cap dubte, veient l'expresió de les seves cares i la tensió dels seus ulls, suposaven quelcom important, vital.
El que si vaig poder veure es que encenien candeles negres i les colocaven a terra, formant estranys cercles.
La seva actitud es va anar tornant cada cop més fervent, les dones cridaven i saltaven, com si fossin fora d'aquest món. Realment pels seus brams i moviments salvatges hom hauria jurat que no eren persones, sino animals.
En aquell moment de bojeria el meu amic es va mostrar tal i com era, sense cap mena de disfresa. Jo em vaig posar nervios, doncs no vaig creure que allò funcionès, però elles no semblaven dubtar. Devant dels meus increduls ulls començaren a adorar-lo. De cop i volta ell va fer que m'avergonyis de consierar-lo amic meu. Va agafar a una de les noies i li va aixecar les faldilles. Després ell es va despullar i ho va començar a fer amb ella pel darrera. La noia cridava com mai no ho havia escoltat a ningú, ell en canvi reia i la golpejava amb força. Llavors va llençar la noia contra terra i es va apropar com si fos un faune cap a la noia que m'havia fascinat instants abans. La va agafar amb brutalitat i la va situar davant d'ell de genolls.
Un sentiment de rabia va envair el meu esperit i d'un salt vaig creuar el cercle de les velles bruixes que ballaven i quan ell encara no m'havia vist li vaig propinar un cop a la cara que va fer que caigués a terra. Es va aixecar amb rabia i se m'abraonar.
-Però que fas idiota, no veus que estava a punt de...
-Això no està bé -vaig respondre quasi instintivament.
-I tu creus que el que elles volen es el bé?
Per uns segons em vaig quedar pensant en allò i per això no em vaig adonar que al meu voltant les dones havien deixat de ballar i em miraven de forma ferotge.
-Qui ets tu? -preguntà una de les dones mentre m'empenyia.
Aquest gest es va començar a repetir cada cop amb més brutalitat i vaig temer que aquelles dones em linxesin. Ell les va fer parar al cap d'una estona i totes el miraren estranyades.
-No feu aixó -va dir.
Allò va fer que per uns segons em traquilitzes. Tot i el que li he fet segueix sent el meu amic, vaig pensar. Però llavors ell va proseguir.
-Penjeu-lo d'aquell arbre de boca terrosa.
-Les dones em van agafar i em cordaren els peus amb una soga, després la llençaren per sobre d'una branca i estiraren fins que em vaig quedar penjat.
Vaig seguir allà mentre aquella orgia proseguia. El cap em donava voltes i començava a notar una gran angunia a la gola, quan de cop i volta vaig sentir un cop sec i vaig anar de cap contra terra. Les dones no van semblar adonar-se de la meva caiguda, així que, mig estabornit, em vaig arrastrar de nou cap al meu antic amagatall on vaig deslligar-me del tot.
De cop i volta va apareixer la noia que m'havia portat tants maldecaps i em va parlar per primer cop.
-Que creies, que t'havies alliberat sol?
-No, jo... bé, gracies.
-Es tot una enganyifa oi? -digué mentre mirava amb repulsa l'aquelarre.
-Sí, però el que no comprenc es com elles no ho veuen.
-Son velles.
-Però tu que hi buscaves?
-Solucions als meus problemes, no ho sé. Oblida-ho, serà millor que marxem.
Ella, em va acompanyar fins a un hostal, on vaig passar la nit i es va acomiadar de mi amb un petó als llabis. Jo per la meva banda li vaig demanar que vingués a veurem quan tingués qualsevol problema. I això va ser tot el que va passar aquella nit.
-Vol saber alguna cosa més?
-Si, digueu on viu el vostre amic.
-Doncs és l'amo de la casa que hi ha aquí devant de l'Esglesia, per això he vingut d'amagat, per que no em veies. Però... estic perdonat pare?
-Això no es cosa meva, jo ja se el que volia.
-Però...
-No oblidis mai que no s'han de suplantar personalitats.
D'un fort cop la porta del cofesionari va saltar pels aires i va sortir un gran cavaller tot equipat de negre que va dirigir-se cap a la casa que el noi havia indicat. Aquest va mirar dins del confesionari i va poder veure com al terra jeia el rector amb el pit atravesat per una espasa tota negra. Segons després va sentir grans crits i sortí corrent cap al carrer. Va veure com per la finestra sortia una cosa volant, que caigué a terra i anà rodolant fins devant seu. Era el cap del seu amic.
Segons desprès la casa es va incendiar. Quan es va apagar el foc entre les runes no van trobar cap rastre del misterios cavaller.

Comentaris

  • vale, esta be [Ofensiu]
    julito | 08-03-2006

    esta be, no es un obre mestre pero tampoc es una merda.

l´Autor

Foto de perfil de sants78

sants78

704 Relats

508 Comentaris

487982 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Colpejar un cop i un altre
fins trencar els vidres de la REALITAT.


agusgiralt@yahoo.es

[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]