El boc

EL BOC

Des de la distància, mantenint l'equilibri dalt d'una aresta esmolada del cingle
l'isard contempla la cabrada que pastura al peu del penya-segat.
El vell mascle de llargues banyes escapçades, flac i mancat de dents, recorda, trist i avorrit, aquells novembres perduts en la boira del passat,
quan les cabres de la vall s'oferien submises al seu zel.
Ara, menyspreat per les femelles i acollonit pels valents segalls lleugers, es resigna a espiar els empaits i batusses entre joves bocs
en un afany atrafegat per mesurar les forces i disputar-se el domini.
Plens d'orgull, corren embogits per la ferum sexual que les cabres escampen pel país, abocant un torrent de força i energia que els vessa de tots els plecs de la pell.
El vell isard s'ho mira amb ulls opacs, cansat i voltat de mosques, mentre es llepa les ferides que les tardors han obert en la seva carn.
Tardors que l'han cobert de nafres i han esquerdat la seva ànima de rei destronat.
Ara tan sols li resta esperar l'hivern, potser l'últim,
abans de rodolar, sense alè, canals avall.